Es mostren 88939 resultats

miringo-

miringo-

Forma prefixada del mot llatí myringa , que significa ‘membrana del timpà’ Ex miringoscopi, miringotomia
Gran Diccionari de la llengua catalana

miringotomia

miringotomia

femení cirurgia Incisió quirúrgica en la membrana timpànica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirinyac


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirinyac</title>

Etimologia: del cast. miriñaque, d’origen incert, potser dels locatius fr. Mérignac, Marignac, però no és segur 1a font: 1858
masculí indumentària Faldeta de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldes exteriors.

■ mirinyac

masculí indumentària Faldeta de sota, feta de tela rígida o molt emmidonada, que solia anar guarnida de barnilles o cèrcols de ferro i servia per a sostenir més o menys bombades les faldes exteriors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miristat

miristat

masculí química orgànica Qualsevol sal o èster de l’àcid mirístic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirístic, àcid

■ mirístic, àcid

química orgànica Àcid tetradecanoic, CH 3 —CH 2 1 2 —COOH, àcid alifàtic saturat, obtingut a partir de la trimistirina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miristicàcies

■ miristicàcies

femení botànica plural Família de magnolials el representant més conegut de la qual és l’ arbre de la nou moscada singular Planta de la família de les miristicàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

miristílic, alcohol

miristílic, alcohol

química orgànica Alcohol primari, de fórmula CH 3 CH 2 1 2 CH 2 OH, obtingut per reducció amb sodi d’èsters d’àcids grassos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirlitó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirlitó</title>

Etimologia: probablement del mot dialectal de creació expressiva mirlis ‘borratxo; borratxera’ o bé del nom del llegendari savi Merlí
masculí música Instrument musical popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un orifici lateral que fa d’embocadura.

■ mirlitó

masculí música Instrument musical popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un orifici lateral que fa d’embocadura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirmeco-

■ mirmeco-

Forma prefixada del mot grec mýrmēx, mýrmēkos , que significa ‘formiga’ Ex mirmecòfag, mirmecologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

mirmecocor
| mirmecocora

mirmecocor
| mirmecocora

adjectiu botànica Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues