<title type="display">mirmecòfag</title>
Body
adjectiu i masculí i femení etologia Dit de l’espècie que s’alimenta de formigues.
Es mostren 88939 resultats
mirmecòfag
| mirmecòfaga
mirmecòfag
| mirmecòfaga
adjectiu i masculí i femení etologia Dit de l’espècie que s’alimenta de formigues
■
mirmecofàgids
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirmecofàgids</title>
Body
-
masculí
zoologia
- plural Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, amb el musell tubular, llengua vermiforme, insectívors; comprèn, entre altres, l’os formiguer.
- singular Mamífer de la família dels mirmecofàgids.
■
mirmecofàgids
masculí zoologia plural Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, amb el musell tubular, llengua vermiforme, insectívors comprèn, entre altres, l’os formiguer singular Mamífer de la família dels mirmecofàgids
mirmecòfil
| mirmecòfila
<title type="display">mirmecòfil</title>
Body
adjectiu biologia Dit de les espècies que habiten prop dels formiguers i estableixen amb llurs habitants relacions de depredació, comensalisme o simbiosi.
mirmecòfil
| mirmecòfila
adjectiu biologia Dit de les espècies que habiten prop dels formiguers i estableixen amb llurs habitants relacions de depredació, comensalisme o simbiosi
mirmeleònids
<title type="display">mirmeleònids</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mir_me_le_ò_nids
Body
-
masculí
entomologia
- plural Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters, amb individus amb ales grosses, tarsos pentàmers i les larves amb mandíbules potents i nombroses dents.
- singular Insecte de la família dels mirmeleònids.
mirmeleònids
masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters, amb individus amb ales grosses, tarsos pentàmers i les larves amb mandíbules potents i nombroses dents singular Insecte de la família dels mirmeleònids
■
miroia
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">miroia</title>
Accessory
Partició sil·làbica: mi_ro_ia
Etimologia: de mirar 1a font: c. 1910
Etimologia: de mirar 1a font: c. 1910
Body
-
femení
- Cosa que atreu la mirada.
- fer miroies Fer glatir, fer babarotes.
- posar (alguna cosa) per miroia Exposar-la a la vista de la gent.
■
miroia
femení Cosa que atreu la mirada fer miroies Fer glatir, fer babarotes posar alguna cosa per miroia Exposar-la a la vista de la gent
■
mirota
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirota</title>
Accessory
Etimologia: de mirar
Body
femení dialectal Miroia, babarota. Fer mirotes a algú.
■
mirota
femení dialectal Miroia, babarota Fer mirotes a algú
■
mirotejar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirotejar</title>
Accessory
Etimologia: de mirota
Body
verb
intransitiu Fer reflexos, brillar com un mirall.
■
mirotejar
verb intransitiu Fer reflexos, brillar com un mirall
■
mirra
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirra</title>
Accessory
Etimologia: del ll. myrrha, i aquest, del gr. mýrrha, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Goma resina aromàtica obtinguda de diverses espècies del gènere Commiphora.
■
mirra
femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Goma resina aromàtica obtinguda de diverses espècies del gènere Commiphora
■
mirrar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirrar</title>
Accessory
Etimologia: de mirra 1a font: s. XV, Curial
Body
-
verb
transitiu
- Perfumar amb mirra.
- Mesclar amb mirra.
■
mirrar
verb transitiu Perfumar amb mirra Mesclar amb mirra
mirris
<title type="display">mirris</title>
Body
femení botànica Planta herbàcia robusta de la família de les umbel·líferes (Myrrhis odorata), d’olor agradable, com d’anís, rarament cultivada, que es fa en herbassars de muntanya.
mirris
femení botànica Planta herbàcia robusta de la família de les umbellíferes Myrrhis odorata , d’olor agradable, com d’anís, rarament cultivada, que es fa en herbassars de muntanya