Es mostren 88954 resultats

miristílic, alcohol

miristílic, alcohol

química orgànica Alcohol primari, de fórmula CH 3 CH 2 1 2 CH 2 OH, obtingut per reducció amb sodi d’èsters d’àcids grassos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirlitó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirlitó</title>

Etimologia: probablement del mot dialectal de creació expressiva mirlis ‘borratxo; borratxera’ o bé del nom del llegendari savi Merlí
masculí música Instrument musical popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un orifici lateral que fa d’embocadura.

■ mirlitó

masculí música Instrument musical popular, consistent en un tub de canya o de cartó amb un orifici lateral que fa d’embocadura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirmeco-

■ mirmeco-

Forma prefixada del mot grec mýrmēx, mýrmēkos , que significa ‘formiga’ Ex mirmecòfag, mirmecologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

mirmecocor
| mirmecocora

mirmecocor
| mirmecocora

adjectiu botànica Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues
Gran Diccionari de la llengua catalana

mirmecòfag
| mirmecòfaga

mirmecòfag
| mirmecòfaga

adjectiu i masculí i femení etologia Dit de l’espècie que s’alimenta de formigues
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirmecofàgids

■ mirmecofàgids

masculí zoologia plural Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, amb el musell tubular, llengua vermiforme, insectívors comprèn, entre altres, l’os formiguer singular Mamífer de la família dels mirmecofàgids
Gran Diccionari de la llengua catalana

mirmecòfil
| mirmecòfila

mirmecòfil
| mirmecòfila

adjectiu biologia Dit de les espècies que habiten prop dels formiguers i estableixen amb llurs habitants relacions de depredació, comensalisme o simbiosi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mirmeleònids


<title type="display">mirmeleònids</title>

Partició sil·làbica: mir_me_le_ò_nids
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters, amb individus amb ales grosses, tarsos pentàmers i les larves amb mandíbules potents i nombroses dents.
  2. singular Insecte de la família dels mirmeleònids.

mirmeleònids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters, amb individus amb ales grosses, tarsos pentàmers i les larves amb mandíbules potents i nombroses dents singular Insecte de la família dels mirmeleònids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ miroia

■ miroia

femení Cosa que atreu la mirada fer miroies Fer glatir, fer babarotes posar alguna cosa per miroia Exposar-la a la vista de la gent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mirota

■ mirota

femení dialectal Miroia, babarota Fer mirotes a algú
Traducció