Es mostren 88939 resultats

■ mitger
| mitgera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitger</title>

Etimologia: de mig 1a font: 1459
  1. adjectiu
    1. Situat al mig, al centre d’altres coses.
    2. construcció Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües. Paret mitgera.
    3. servitud de mitgera dret Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües.
  2. masculí i femení Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges.
  3. masculí dansa Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra.
  4. metrologia
    1. masculí Mesura de vi equivalent a vuit porrons.
    2. femení Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
  5. masculí i femení oficis manuals El qui fa o ven mitges de seda, fil o cotó.

■ mitger
| mitgera

adjectiu Situat al mig, al centre d’altres coses construcció Dit de l’element arquitectònic que és comú a dues propietats contigües Paret mitgera servitud de mitgera dret Servitud real que consisteix en la copropietat de la paret o de la tanca que separa dues propietats contigües masculí i femení Persona que conrea les terres d’altri i es reparteix amb ell els fruits a mitges masculí dansa Ballador de contrapàs que se situava aproximadament a la meitat del rengle i impulsava els balladors cap a la dreta o cap a l’esquerra metrologia masculí Mesura de vi equivalent a vuit porrons femení Nom de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitgeria

■ mitgeria

femení dret català Comunitat de propietat que els propietaris dels predis veïns tenen sobre determinats elements mitgers, com les parets o tanques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitget

■ mitget

masculí indumentària Mocador tallat o plegat diagonalment, de manera que té forma triangular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitgeta

■ mitgeta

femení indústria tèxtil En l’ordit de la seda, la meitat d’una troca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mític
| mítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mític</title>

Etimologia: del ll. mythĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mythikós, íd. 1a font: 1888, DLab.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al mite.
  2. En contraposició a mitològic, dit d’allò que fa referència simplement al mite, sense cap mena d’ulterior implicació conceptual.

■ mític
| mítica

adjectiu Relatiu o pertanyent al mite En contraposició a mitològic, dit d’allò que fa referència simplement al mite, sense cap mena d’ulterior implicació conceptual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ míticament

■ míticament

adverbi D’una manera mítica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitificació

■ mitificació

femení Acció de mitificar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitificar

■ mitificar

verb transitiu Convertir en mite Els anglesos van mitificar les accions d’Artús Fer d’alguna persona o cosa un mite, quelcom molt important i intocable Mitificar un guerrer, els orígens d’un país
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitigable

■ mitigable

adjectiu Que pot ésser mitigat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitigació

■ mitigació

femení Acció de mitigar l’efecte
Informació complementària
Traducció