Es mostren 88939 resultats

■ mitiloide

■ mitiloide

adjectiu Semblant a un musclo
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ míting


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">míting</title>

Etimologia: de l’angl. meeting (s. XIII) ‘assemblea, reunió, trobada’, de to meet ‘trobar-se, reunir-se’ 1a font: c. 1900
    masculí
  1. ciències polítiques Acte públic de propaganda, especialment sobre qüestions polítiques o socials, en què intervenen un o diversos oradors. El president del govern participà en un míting del seu partit.
  2. Demostració, especialment esportiva, davant el públic. Míting atlètic.

■ míting

masculí ciències polítiques Acte públic de propaganda, especialment sobre qüestions polítiques o socials, en què intervenen un o diversos oradors El president del govern participà en un míting del seu partit Demostració, especialment esportiva, davant el públic Míting atlètic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mitització

mitització

femení Acció de mititzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mititzar

mititzar

verb transitiu Fer, crear, establir, mites
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitjà
| mitjana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitjà</title>

Compareu: les acc. 2 i 3 amb medil’acc. 1 amb mig mitja 1 1
Etimologia: del ll. medianus, -a, -um, íd., der. de medius ‘mig’ 1a font: s. XIII
  1. adjectiu
    1. Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc., o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió. El punt mitjà d’una recta. La mida mitjana. El curs mitjà d’un riu. El fill gran, el fill mitjà i el fill petit. Ensenyament elemental, mitjà i superior. L’edat antiga, la mitjana i la moderna. Els termes mitjans d’una proposició.
    2. per extensió Que és del tipus més corrent, més general. El lector mitjà.
    3. fonètica, fonologia Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal.
    4. fonètica, fonologia Dit de la vocal que té el grau d’obertura entre el de les vocals tancades i el de les obertes.
    5. quantitat mitjana (o terme, o valor, etc., mitjà) estadística i matemàtiques Mitjana. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes.
  2. masculí Cosa situada entre dos extrems o entre dues altres coses. Déu no té ni començament, ni mitjà, ni fi.
    1. masculí Allò que serveix per a arribar a un fi. Quins mitjans ha emprat per a aconseguir-ho? Per a ell tots els mitjans són bons. El fi no justifica els mitjans. Mitjans de subsistència. Mitjans de transport.
    2. mitjà de comunicació de massa (o simplement mitjà de comunicació) telecomunicacions Sistema de transmissió d’informació dirigida a un gran públic, com la premsa, la ràdio, la televisió, etc.
    3. per mitjà de locució prepositiva Expressió que introdueix la persona o cosa de què hom es val per a arribar a un fi. Ho vaig aconseguir per mitjà d’ell. Feu-li-ho saber per mitjà d’una carta.
  4. masculí dialectal antigament construcció Carreu.

■ mitjà
| mitjana

adjectiu Que és igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, qualitat, grau, etc, o entre dues altres parts o coses determinades dins una successió El punt mitjà d’una recta La mida mitjana El curs mitjà d’un riu El fill gran, el fill mitjà i el fill petit Ensenyament elemental, mitjà i superior L’edat antiga, la mitjana i la moderna Els termes mitjans d’una proposició per extensió Que és del tipus més corrent, més general El lector mitjà fonètica, fonologia Dit del so que té el punt d’articulació entre la part posterior i l’anterior de la cavitat bucal fonètica, fonologia Dit de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitja</title>

Etimologia: reducció de mitja calça, nom que rebé la part inferior de la calça en separar-se en dues peces 1a font: 1662
    femení
  1. indumentària
    1. Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll. Mitges de seda. Portar les mitges al garró.
    2. plural Pantis.
  2. fer mitja Entrellaçar els fils, amb agulles llargues especials (agulles de fer mitja) per fer-ne jerseis, mitjons, etc.

■ mitja

femení indumentària Cadascuna de les dues peces de vestir de cotó, llana, seda o fibres artificials que s’adapta al peu i a la cama generalment fins més amunt del genoll Mitges de seda Portar les mitges al garró plural Pantis fer mitja Entrellaçar els fils, amb agulles llargues especials agulles de fer mitja per fer-ne jerseis, mitjons, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitjacanya

■ mitjacanya

femení fusteria Motllura còncava de secció semicircular Llistó de secció semicircular Gúbia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitjacerilla

■ mitjacerilla

masculí colloquialment Home escanyolit i insignificant
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitjaire

■ mitjaire

masculí i femení oficis manuals mitger 5 Persona que fa peces de gènere de punt a casa masculí ornitologia Teixidor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mitjallana

■ mitjallana

femení indústria tèxtil Roba fabricada amb cotó per ordit i trama de llana
Traducció