Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ mitificació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitificació</title>

Partició sil·làbica: mi_ti_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de mitificar

femení

Acció de mitificar;
l’efecte.

■ mitificació

femení Acció de mitificar l’efecte

■ mitificar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitificar</title>

Etimologia: de mite

verb

transitiu

Convertir en mite. Els anglesos van mitificar les accions d’Artús.
Fer d’alguna persona o cosa un mite, quelcom molt important i intocable. Mitificar un guerrer, els orígens d’un país.

■ mitificar

verb transitiu Convertir en mite Els anglesos van mitificar les accions d’Artús Fer d’alguna persona o cosa un mite, quelcom molt important i intocable Mitificar un guerrer, els orígens d’un país

■ mitigable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitigable</title>

Etimologia: de mitigar

adjectiu Que pot ésser mitigat.

■ mitigable

adjectiu Que pot ésser mitigat

■ mitigació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitigació</title>

Partició sil·làbica: mi_ti_ga_ci_ó
Etimologia: del ll. mitigatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció de mitigar;
l’efecte.

■ mitigació

femení Acció de mitigar l’efecte

■ mitigador

| mitigadora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitigador</title>

Etimologia: de mitigar

adjectiu i masculí i femení Que mitiga.

■ mitigador

| mitigadora

adjectiu i masculí i femení Que mitiga

■ mitigament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitigament</title>

Etimologia: de mitigar

masculí Acció de mitigar; mitigació.

■ mitigament

masculí Acció de mitigar mitigació

■ mitigant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitigant</title>

Etimologia: del ll. mitigans, -ntis, participi pres. de mitigare ‘mitigar’

adjectiu Que mitiga; mitigador.

■ mitigant

adjectiu Que mitiga mitigador

■ mitigar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitigar</title>

Etimologia: del ll. mitigare, íd. 1a font: 1391

verb

transitiu

Fer menys viu, especialment allò que molesta. Mitigar el dolor. Mitigar l’acidesa d’un líquid.
figuradament Mitigar un càstig.

■ mitigar

verb transitiu Fer menys viu, especialment allò que molesta Mitigar el dolor Mitigar l’acidesa d’un líquid figuradament Mitigar un càstig

■ mitil

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mitil</title>

Etimologia: del ll. mytĭlus, íd.

masculí zoologia Musclo.

■ mitil

masculí zoologia Musclo

mitil-

<title type="display">mitil-</title>

Forma prefixada del mot grec mytílos, que significa ‘musclo’. Ex.: mitiloide.

mitil-

Forma prefixada del mot grec mytílos , que significa ‘musclo’ Ex mitiloide