Es mostren 88940 resultats

■ mòdol

■ mòdol

masculí agricultura Forat per on l’aigua passa del canal a les séquies i filloles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modoló

■ modoló

masculí agricultura Garbera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

modorra

modorra

femení Somnolència o sopor intens
Gran Diccionari de la llengua catalana

modorro
| modorra


<title type="display">modorro</title>

Etimologia: d’origen incert, potser del basc mutur ‘felló, emmurriat’, i aquest, potser del ll. vg. mŭtĭlus ‘escornat’ o relacionat amb el nom personal ibèric mŭtŭrru 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Emmodorrit, ensopit, mancat de vivesa.
  2. adjectiu i masculí i femení Beneit, babau.

modorro
| modorra

adjectiu Emmodorrit, ensopit, mancat de vivesa adjectiu i masculí i femení Beneit, babau
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mòdul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mòdul</title>

Homòfon: mòdol
Etimologia: del ll. mŏdŭlus ‘mesura’, dimin. de modus, íd. 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. arquitectura Mida del semidiàmetre de la part inferior del fust d’una columna, presa com a unitat per a determinar les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic.
    2. Mida presa com a unitat d’una escala de proporcions per a una composició o distribució arquitectònica.
    3. numismàtica Diàmetre d’una medalla.
    1. Cadascun dels elements d’un conjunt prefabricat, que permet diverses solucions de muntatge. Un sofà de cinc mòduls. Els mòduls de l’armari de la cuina.
    2. Cadascuna de les parts d’una màquina, d’un giny, etc., acoblades funcionalment.
    3. astronàutica Cadascuna de les parts d’una astronau que acompleix un conjunt de funcions determinades.
    4. electrònica Unitat de muntatge consistent en un circuit format per un grup de components, muntats sobre una placa de circuit imprès i formant una unitat compacta i amb possibilitat d’ésser substituïda per una d’igual amb vista a revisió o reparació.
    5. informàtica Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta.
  3. física i metal·lúrgia Coeficient dimensionat que completa la proporcionalitat o relació entre magnituds físiques, sobretot les d’elasticitat. Mòdul de rigidesa, de torsió.
  4. matemàtiques
    1. Donat un nombre complex a + bi, arrel quadrada de a2+ b2.
    2. Nombre per què cal multiplicar els logaritmes d’una base per a obtenir els logaritmes corresponents d’una altra base.
    3. Nombre que hom utilitza per a definir una congruència.
    4. àlgebra Conjunt E proveït d’una operació interna (+), respecte a la qual té estructura de grup commutatiu, i d’una llei externa o aplicació de A × E → E, (a,x) → ax on A és un anell unitari i commutatiu que compleix, per a tot x, y de Ei tota a, b de A les següents propietats: 1) a(bx) =(ab) x, 2) a(x+y) =ax+ay, 3) (a+b) x=ax+bx, 4) 1x=x.
    5. física Longitud d’un vector.
    6. metrologia Quantitat que expressa la mesura de certa funció, propietat o efecte sota certes condicions.

■ mòdul

masculí arquitectura Mida del semidiàmetre de la part inferior del fust d’una columna, presa com a unitat per a determinar les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic Mida presa com a unitat d’una escala de proporcions per a una composició o distribució arquitectònica numismàtica Diàmetre d’una medalla Cadascun dels elements d’un conjunt prefabricat, que permet diverses solucions de muntatge Un sofà de cinc mòduls Els mòduls de l’armari de la cuina Cadascuna de les parts d’una màquina, d’un giny, etc, acoblades funcionalment astronàutica Cadascuna de les parts d’una astronau…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modulable

■ modulable

adjectiu Que pot ésser modulat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modulació</title>

Partició sil·làbica: mo_du_la_ci_ó
Etimologia: del ll. modulatio, -ōnis, íd.
    femení
  1. música Acció de passar d’una modalitat o d’una tonalitat a una altra.
  2. fonètica, fonologia Ús de formes que només apareixen en una successió gramatical de morfemes (accent, entonació, etc.).
  3. telecomunicacions
    1. Procés mitjançant el qual és modificada alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor fins a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
    2. modulació d’amplitud [sigla AM] Modulació que actua sobre l’amplitud de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense modificar-ne la freqüència.
    3. modulació de freqüència [sigla FM] Modulació que actua sobre la freqüència de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense modificar-ne l’amplitud.

■ modulació

femení música Acció de passar d’una modalitat o d’una tonalitat a una altra fonètica, fonologia Ús de formes que només apareixen en una successió gramatical de morfemes accent, entonació, etc telecomunicacions Procés mitjançant el qual és modificada alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora , a fi de transmetre, des d’un emissor fins a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora modulació d’amplitud sigla AM Modulació que actua sobre l’amplitud de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modulador
| moduladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modulador</title>

Etimologia: del ll. modulator, -ōris, íd.
  1. adjectiu Que modula.
  2. masculí telecomunicacions Dispositiu, circuit o aparell emprat per a modular una ona o un corrent elèctric de freqüència i amplitud convenients.
  3. modulador de llum electrònica i òptica Dispositiu que converteix variacions d’un corrent elèctric en variacions de flux lluminós emès per una làmpada.

■ modulador
| moduladora

adjectiu Que modula masculí telecomunicacions Dispositiu, circuit o aparell emprat per a modular una ona o un corrent elèctric de freqüència i amplitud convenients modulador de llum electrònica i òptica Dispositiu que converteix variacions d’un corrent elèctric en variacions de flux lluminós emès per una làmpada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modular1

■ modular1

verb música transitiu Regular la veu amb bona entonació i inflexions variades intransitiu Passar d’un mode a un altre i d’una tonalitat a una altra transitiu telecomunicacions Efectuar una modulació Vegeu també modular 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ modular2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: de mòdul
    adjectiu
  1. Constituït o format per mòduls. Sistema modular.
  2. Relatiu o pertanyent a un mòdul.
  3. matemàtiques
    1. Dit del conjunt ordenat (R, ≤), amb estructura de reticle (R, ∨, ∧), que compleix la propietat a ≤ c = a∨(b∧c)  = (a∨b)∧c, dita propietat modular.
    2. Dit del grup de transformacions del pla complex del tipus w = (az + b)/(cz + d), essent a, b, c i d nombres enters que compleixen la condició ad-bc = +1.



    4. Vegeu també:
    modular1

■ modular2

adjectiu Constituït o format per mòduls Sistema modular Relatiu o pertanyent a un mòdul matemàtiques Dit del conjunt ordenat R, ≤, amb estructura de reticle R, ∨, ∧, que compleix la propietat a ≤ c = a ∨ b ∧ c  = a ∨ b ∧ c , dita propietat modular Dit del grup de transformacions del pla complex del tipus w = az + b / cz + d , essent a, b, c i d nombres enters que compleixen la condició ad-bc = +1 Vegeu també modular 1
Traducció