Es mostren 88954 resultats

modisme

modisme

modista

modista

modisteria

modisteria

mòdol

mòdol

modoló

modoló

modorra

modorra

modorro
| modorra


<title type="display">modorro</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser del basc mutur ‘felló, emmurriat’, i aquest, potser del ll. vg. mŭtĭlus ‘escornat’ o relacionat amb el nom personal ibèric mŭtŭrru 1a font: s. XIV
Body
  1. adjectiu Emmodorrit, ensopit, mancat de vivesa.
  2. adjectiu i masculí i femení Beneit, babau.

modorro
| modorra

mòdul


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mòdul</title>

Accessory
Homòfon: mòdol
Etimologia: del ll. mŏdŭlus ‘mesura’, dimin. de modus, íd. 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
    1. arquitectura Mida del semidiàmetre de la part inferior del fust d’una columna, presa com a unitat per a determinar les proporcions de les altres parts d’un ordre arquitectònic.
    2. Mida presa com a unitat d’una escala de proporcions per a una composició o distribució arquitectònica.
    3. numismàtica Diàmetre d’una medalla.
    1. Cadascun dels elements d’un conjunt prefabricat, que permet diverses solucions de muntatge. Un sofà de cinc mòduls. Els mòduls de l’armari de la cuina.
    2. Cadascuna de les parts d’una màquina, d’un giny, etc., acoblades funcionalment.
    3. astronàutica Cadascuna de les parts d’una astronau que acompleix un conjunt de funcions determinades.
    4. electrònica Unitat de muntatge consistent en un circuit format per un grup de components, muntats sobre una placa de circuit imprès i formant una unitat compacta i amb possibilitat d’ésser substituïda per una d’igual amb vista a revisió o reparació.
    5. informàtica Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta.
  1. física i metal·lúrgia Coeficient dimensionat que completa la proporcionalitat o relació entre magnituds físiques, sobretot les d’elasticitat. Mòdul de rigidesa, de torsió.
  2. matemàtiques
    1. Donat un nombre complex a + bi, arrel quadrada de a2+ b2.
    2. Nombre per què cal multiplicar els logaritmes d’una base per a obtenir els logaritmes corresponents d’una altra base.
    3. Nombre que hom utilitza per a definir una congruència.
    4. àlgebra Conjunt E proveït d’una operació interna (+), respecte a la qual té estructura de grup commutatiu, i d’una llei externa o aplicació de A × E → E, (a,x) → ax on A és un anell unitari i commutatiu que compleix, per a tot x, y de Ei tota a, b de A les següents propietats: 1) a(bx) =(ab) x, 2) a(x+y) =ax+ay, 3) (a+b) x=ax+bx, 4) 1x=x.
    5. física Longitud d’un vector.
    6. metrologia Quantitat que expressa la mesura de certa funció, propietat o efecte sota certes condicions.

mòdul

modulable

modulable

modulació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">modulació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mo_du_la_ci_ó
Etimologia: del ll. modulatio, -ōnis, íd.
Body
    femení
  1. música Acció de passar d’una modalitat o d’una tonalitat a una altra.
  2. fonètica, fonologia Ús de formes que només apareixen en una successió gramatical de morfemes (accent, entonació, etc.).
  3. telecomunicacions
    1. Procés mitjançant el qual és modificada alguna de les característiques d’una ona, anomenada portadora, a fi de transmetre, des d’un emissor fins a un receptor, la informació continguda en una altra ona, anomenada moduladora.
    2. modulació d’amplitud [sigla AM] Modulació que actua sobre l’amplitud de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense modificar-ne la freqüència.
    3. modulació de freqüència [sigla FM] Modulació que actua sobre la freqüència de l’ona portadora, fent-la variar segons la informació que hom vol transmetre i sense modificar-ne l’amplitud.

modulació