Es mostren 88939 resultats

■ molecularitat

■ molecularitat

femení química física Nombre de molècules que intervenen en una reacció elemental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moledís
| moledissa

■ moledís
| moledissa

adjectiu Susceptible d’ésser molt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moledor
| moledora

■ moledor
| moledora

adjectiu i masculí Que mol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moler
| molera

■ moler
| molera

masculí i femení Persona que extreu pedra per a fer moles, en fa o en ven femení mineria Pedrera d’on hom extreu pedres per a fer moles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ molesquí

■ molesquí

masculí indústria tèxtil Teixit pesant de cotó amb una de les cares llisa i lluent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ molest
| molesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">molest</title>

Etimologia: del ll. molestus, -a, -um, íd., der. de moles ‘massa, volum’ 1a font: s. XV
    adjectiu
  1. Que causa molèstia. Insectes molests. Un dubte molest. Una desconfiança molesta.
  2. Lleugerament ofès o enfadat. Està molest perquè no el van convidar al casament.

■ molest
| molesta

adjectiu Que causa molèstia Insectes molests Un dubte molest Una desconfiança molesta Lleugerament ofès o enfadat Està molest perquè no el van convidar al casament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ molestador
| molestadora

■ molestador
| molestadora

adjectiu Molest
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ molestament

■ molestament

adverbi D’una manera molesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ molestar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">molestar</title>

Etimologia: del ll. td. molestare, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
    1. transitiu Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar; ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten.
    2. intransitiu Ésser una molèstia per a algú. A la Maria li molesta la música estrident.
  2. pronominal Prendre’s la molèstia. Tot i que era tard, no es va molestar a acompanyar-me.
  3. pronominal Ofendre’s lleugerament, picar-se. Si no hi vas, es molestarà.

■ molestar

verb transitiu Donar, causar, molèstia a algú Si reposa, no el vull molestar ja tornaré més tard Aquell soroll molesta Aquest mal em molesta molt Els colls alts em molesten intransitiu Ésser una molèstia per a algú A la Maria li molesta la música estrident pronominal Prendre’s la molèstia Tot i que era tard, no es va molestar a acompanyar-me pronominal Ofendre’s lleugerament, picar-se Si no hi vas, es molestarà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ molèstia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">molèstia</title>

Partició sil·làbica: mo_lès_ti_a
Etimologia: del ll. molestia, íd. 1a font: 1472
femení Pertorbació del benestar material del cos o de la tranquil·litat de l’ànim, causada per un mal, una nosa, un destorb, una cosa enutjosa. Haver de pujar a cercar-nos, no us serà pas una molèstia? Aquest soroll tot el dia és una molèstia. Una molèstia greu, insuportable.

■ molèstia

femení Pertorbació del benestar material del cos o de la tranquillitat de l’ànim, causada per un mal, una nosa, un destorb, una cosa enutjosa Haver de pujar a cercar-nos, no us serà pas una molèstia Aquest soroll tot el dia és una molèstia Una molèstia greu, insuportable
Informació complementària
Traducció