Instrument en forma de tisores, amb les dues làmines adequades a l’objecte que hagi de pinçar, emprat per a agafar, transportar, etc., objectes calents.
masculí plural Instrument en forma de tisores, amb les dues làmines adequades a l’objecte que hagi de pinçar, emprat per a agafar, transportar, etc, objectes calents Ferros de marcar
Etimologia: del ll. científic molluscus, variació semàntica del ll. molluscus ‘tou, tendre’, aplicat a la nou de closca tendra 1a font: 1868, DLCo.
Body
masculí
zoologia
plural Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, amb el cos dividit en tres regions: cap, massa visceral i peu; aparell digestiu en forma de U, sistema nerviós ganglionar i que comprèn 80 000 espècies.
singular Animal de l’embrancament dels mol·luscs.
singularpatologia Nom genèric de diverses afeccions de la pell, caracteritzades principalment per la formació de petits tumors cutanis, tous i rodons.
masculí zoologia plural Embrancament d’animals metazous triploblàstics celomats protostomats, amb el cos dividit en tres regions cap, massa visceral i peu aparell digestiu en forma de U, sistema nerviós ganglionar i que comprèn 80 000 espècies singular Animal de l’embrancament dels molluscs singular patologia Nom genèric de diverses afeccions de la pell, caracteritzades principalment per la formació de petits tumors cutanis, tous i rodons
masculí oficis manuals Nom de diversos estris manuals emprats en diferents oficis per a moldre arts gràfiques Maneta de pedra llisa i molt dura, de forma cònica, emprada per a moldre pintures, treballar la tinta litogràfica, etc papereria Cilindre de fusta o de ferro, guarnit de ganivets i emprat en el molí paperer per a fer la pasta indústria vidriera Caixó amb pedres i altres ingredients, emprat per a allisar i polir el vidre
masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, que inclou la ratapinyada de cua llarga i espècies afins singular Mamífer de la família dels molòssids
Etimologia: probablement d’un ll. frànc. mussŭla, íd., possible encreuament del germ. comú mos, íd., i el ll. mŭlsa ‘hidromel’, que era escumós i esponjós 1a font: s. XV
Body
femení
botànica
Planta de la classe de les molses.
Clapa o conjunt de molses. Collir molsa. Asseure’s a la molsa.
plural Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides.
Part blana i comestible de la fruita.
oleïcultura, indústries oleícoles Pinyolada.
molsa de Còrsegafarmàcia, indústria farmacèutica Mescla d’algues recollides i dessecades a les platges de Còrsega, Sardenya i Sicília, que fou emprada com a vermífug contra ascàrides i oxiürs.
femení botànica Planta de la classe de les molses Clapa o conjunt de molses Collir molsa Asseure’s a la molsa plural Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fillidis i rizoides Part blana i comestible de la fruita oleïcultura, indústries oleícoles Pinyolada molsa de Còrsega farmàcia, indústria farmacèutica Mescla d’algues recollides i dessecades a les platges de Còrsega, Sardenya i Sicília, que fou emprada com a vermífug contra ascàrides i oxiürs