Es mostren 88939 resultats

■ mon1

■ mon1

adjectiu plural mos Possessiu masculí que fa referència a la primera persona del singular Mon pare Vegeu també mon 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mon2

mon2

plural mons lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al mon masculí Llengua de la família monkhmer, parlada a l’est de Yangon, Myanmar Vegeu també mon 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mon-

■ mon-

Prefix, del grec mónos , que significa ‘un’, ‘un de sol’ Ex monandre, monarquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mona1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mona</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: abreviació de l’ant. mamona, variant de maimó, maimona ‘simi’, de l’àr. maimûn ‘feliç’ i vulgarment ‘simi’, perquè sembla que els simis provenien del Iemen o Aràbia Feliç 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. zoologia
    1. Nom donat a qualsevol primat antropomorf, en particular als de la família dels cercopitècids.
    2. mona aranya Àteles.
    3. mona caputxina Caputxí.
    4. mona de Gibraltar Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids (Macaca sylvana), d’orelles curtes, tronc robust, pelatge dens i curt i de color terrós. Habita entre altres llocs a Gibraltar.
    5. mona de les neus Rinopitec ataronjat.
    6. mona mora Macaco.
    7. mona negra Caputxí.
    8. mona udoladora Aluata.
    9. mona vermella Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids (Erytrocebus patas), de cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues i els dits de les mans reunits per una membrana.
  2. per analogia i col·loquialment
    1. Nom aplicat a una persona que no fa sinó imitar el que veu fer a altri.
    2. fer la mona Fer el ridícul.
  3. figuradament i col·loquialment
    1. Embriaguesa.
    2. dormir la mona Dormir després d’embriagar-se.
  4. jocs d’entreteniment
    1. Carta, generalment sota, que resta desparellada a la mà del qui perd en el joc de la mona.
    2. Joc consistent a descartar-se aparellant cartes tot prenent successivament els jugadors l’un de l’altre una carta.
    3. Jugador que perd en el joc de la mona.
  5. pesca Nansa petita feta de xarxa.



    6. Vegeu també:
    mona2

■ mona1

femení zoologia Nom donat a qualsevol primat antropomorf, en particular als de la família dels cercopitècids mona aranya Àteles mona caputxina Caputxí mona de Gibraltar Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids Macaca sylvana , d’orelles curtes, tronc robust, pelatge dens i curt i de color terrós Habita entre altres llocs a Gibraltar mona de les neus Rinopitec ataronjat mona mora Macaco mona negra Caputxí mona udoladora Aluata mona vermella Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids Erytrocebus patas , de cos esvelt i elegant, extremitats…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mona2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mona</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. mŭnda, pl. del neutre mŭndum ‘panera adornada i plena d’objectes (sobretot pastissos) ofrenada a Ceres pel mes d’abril’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
femení etnologia Coca o pastís generalment guarnit d’un o més ous durs, o bé d’ous de xocolata, que es menja per la festa de Pasqua Florida; també anomenada mona de Pasqua.


Vegeu també:
mona1

■ mona2

femení etnologia Coca o pastís generalment guarnit d’un o més ous durs, o bé d’ous de xocolata, que es menja per la festa de Pasqua Florida també anomenada mona de Pasqua Vegeu també mona 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monacal

■ monacal

adjectiu Relatiu o pertanyent als monjos o a les monges Vida monacal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monacalment

■ monacalment

adverbi Com a monjo o monja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monacat

■ monacat

masculí Monaquisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monactinèl·lides


<title type="display">monactinèl·lides</title>

    masculí zoologia
  1. plural Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, amb l’esquelet constituït per espícules megascleres i que acostumen a habitar els fons marins costaners. Cal destacar-ne la copa de Neptú.
  2. singular Esponja de la subclasse de les monactinèl·lides.

monactinèl·lides

masculí zoologia plural Subclasse d’esponges de la classe de les demosponges, amb l’esquelet constituït per espícules megascleres i que acostumen a habitar els fons marins costaners Cal destacar-ne la copa de Neptú singular Esponja de la subclasse de les monactinèllides
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mònada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mònada</title>

Etimologia: del gr. monás, monádos ‘sol, unitari, unitat’
    femení
  1. filosofia Terme usat per diversos filòsofs per a designar els elements últims de la realitat.
  2. biologia
    1. Unitat orgànica o organisme simple microscòpic.
    2. Petit protozou flagel·lat.
    3. Cèl·lula única produïda a partir d’una espora, en lloc de les quatre habituals, per efecte d’una anomalia meiòtica.

■ mònada

femení filosofia Terme usat per diversos filòsofs per a designar els elements últims de la realitat biologia Unitat orgànica o organisme simple microscòpic Petit protozou flagellat Cèllula única produïda a partir d’una espora, en lloc de les quatre habituals, per efecte d’una anomalia meiòtica
Traducció