Es mostren 88954 resultats

■ momificació

■ momificació

femení Acció de momificar o de momificar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ momificar

■ momificar

verb transitiu Convertir un cadàver en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals perquè puguin resistir la putrefacció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

momòtids


<title type="display">momòtids</title>

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, amb el bec corb amb vores dentades, insectívors i frugívors.
  2. singular Ocell de la família dels momòtids.

momòtids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, amb el bec corb amb vores dentades, insectívors i frugívors singular Ocell de la família dels momòtids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ món


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">món</title>

Homòfon: mont
Etimologia: del ll. mŭndus, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [plural mons] masculí
    1. Conjunt de totes les coses, la realitat, l’univers sencer, en contraposició al diví, a Déu. La creació del món. La fi del món. Déu feu el món en sis dies.
    2. com hi ha món! Exclamació amb què hom reforça una afirmació, una ordre, una amenaça, etc., o que demostra sorpresa, decepció, etc.
    3. des que el món és món Des de la creació, sempre.
    4. el món no va ésser fet en un dia Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència.
    5. ésser (alguna cosa) la fi del món (per a algú) figuradament Resultar-li molt perjudicial, fer-se’n un problema insuperable, etc.
    6. no haver vist mai el món per un forat figuradament Expressió usada per a indicar que algú no té gens d’experiència.
    7. perdre el món de vista hiperbòlicament Desmaiar-se, perdre els sentits.
    8. perdre el món de vista figuradament Expressió usada per a indicar el desbordament, la desorientació, etc., que ha sofert algú a causa de determinades circumstàncies.
    9. quin món de mones! Expressió amb què hom manifesta un cert desengany del món, per les tribulacions, falsedats, etc., que s’hi esdevenen.
    1. El planeta Terra. Fer la volta al món.
    2. hiperbòlicament És el millor metge del món.
    3. Una part de la Terra.
    4. Qualsevol planeta o cos celeste, especialment considerat com a hàbitat. La pluralitat dels mons.
    5. a l’altre cap (o a l’altra part, o a la fi) del món hiperbòlicament Molt lluny.
    6. caure (a algú) el món a sobre figuradament Enfonsar-se-li el món.
    7. el món antic La part de la Terra coneguda pels antics.
    8. el món és un mocador figuradament Expressió usada com a comentari al fet d’haver-se trobat persones conegudes en un lloc on, per llurs residències, trajectòria de vida, etc., hom no podia esperar-ho; al fet d’ésser coneguda una notícia o una persona on era insospitable que hom la conegués.
    9. el nou món La part de la Terra descoberta modernament.
    10. el Nou Món Amèrica.
    11. el Quart Món economia Denominació aplicada al conjunt de persones que viuen en una situació de pobresa dins de les societats industrialitzades i econòmicament desenvolupades.
    12. el Tercer Món economia Conjunt de països sotmesos a condicions de subdesenvolupament.
    13. enfonsar-se (o ensorrar-se) el món (a algú) figuradament Sentir-se extremament desgraciat, acabat, fracassat, etc.
    14. no cabre (algú) al món figuradament Ésser molt superbiós.
    15. prometre el món i la bolla figuradament Prometre coses que no es poden donar.
    16. per aquests mons de Déu Per diferents llocs, pel món. Anant per aquests mons de Déu, he vist moltes coses.
    17. rodar (o córrer, o veure, etc.) món Viatjar.
    1. La Terra considerada com el teatre de la vida humana.
    2. anar-se’n a l’altre món figuradament Morir-se.
    3. anar-se’n del (o d’aquest) món figuradament Morir-se.
    4. aquest món religió La vida present, terrena.
    5. enviar a l’altre món irònicament Occir.
    6. ésser al món Viure.
    7. ésser més de l’altre món que d’aquest irònicament Ésser extremament decrèpit.
    8. l’altre món religió La vida eterna, allò que és més enllà de la vida present.
    9. no ésser d’aquest món figuradament Estar distret o allunyat de les coses temporals, de les preocupacions socials.
    10. no res de l’altre món figuradament No res d’estrany, no res d’extraordinari.
    11. posar (o portar, o dur) al món Donar naixença.
    12. treure del món figuradament Occir.
    13. venir (o arribar) al món Néixer.
  4. Part de la societat humana caracteritzada per alguna qualitat comuna als seus individus. El món literari. El món de les bèsties. El món de les finances.
    1. La societat.
    2. de món locució adjectiva Dit de la persona de molta experiència.
    3. el gran món L’alta societat.
    4. entrar en el món Introduir-se en la vida social.
    5. riure’s del món figuradament No tenir prejudicis, despreocupar-se del que diran.
    6. tenir món Ésser molt experimentat.
    1. Conjunt de tots els homes, el gènere humà. Amb aquestes raons venceràs el món.
    2. mig món hiperbòlicament Molta gent. Coneix mig món.
    3. tot el món hiperbòlicament Tothom. Ja no temo res, ho diré davant tot el món.
    4. un món (d’alguna cosa) hiperbòlicament Moltíssims, gran quantitat.
  7. cristianisme
    1. Allò que concerneix els interessos terrenals, en oposició a les coses de l’esperit.
    2. Segons el catecisme tradicional, un dels tres enemics de l’ànima, entès com a representació de les delícies i vanitats terrenals.
  8. heràldica Figura heràldica que representa el globus imperial que portaven a la mà els emperadors, o sobre la corona els sobirans.

■ món

plural mons masculí Conjunt de totes les coses, la realitat, l’univers sencer, en contraposició al diví, a Déu La creació del món La fi del món Déu feu el món en sis dies com hi ha món Exclamació amb què hom reforça una afirmació, una ordre, una amenaça, etc, o que demostra sorpresa, decepció, etc des que el món és món Des de la creació, sempre el món no va ésser fet en un dia Expressió que significa que les coses han de fer-se amb el temps degut, no precipitadament, i amb la qual hom recomana paciència ésser alguna cosa la fi del món per a algú figuradament Resultar-li molt perjudicial,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mon1

■ mon1

adjectiu plural mos Possessiu masculí que fa referència a la primera persona del singular Mon pare Vegeu també mon 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mon2

mon2

plural mons lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent al mon masculí Llengua de la família monkhmer, parlada a l’est de Yangon, Myanmar Vegeu també mon 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mon-

■ mon-

Prefix, del grec mónos , que significa ‘un’, ‘un de sol’ Ex monandre, monarquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mona1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mona</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: abreviació de l’ant. mamona, variant de maimó, maimona ‘simi’, de l’àr. maimûn ‘feliç’ i vulgarment ‘simi’, perquè sembla que els simis provenien del Iemen o Aràbia Feliç 1a font: 1460, Roig
    femení
  1. zoologia
    1. Nom donat a qualsevol primat antropomorf, en particular als de la família dels cercopitècids.
    2. mona aranya Àteles.
    3. mona caputxina Caputxí.
    4. mona de Gibraltar Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids (Macaca sylvana), d’orelles curtes, tronc robust, pelatge dens i curt i de color terrós. Habita entre altres llocs a Gibraltar.
    5. mona de les neus Rinopitec ataronjat.
    6. mona mora Macaco.
    7. mona negra Caputxí.
    8. mona udoladora Aluata.
    9. mona vermella Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids (Erytrocebus patas), de cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues i els dits de les mans reunits per una membrana.
  2. per analogia i col·loquialment
    1. Nom aplicat a una persona que no fa sinó imitar el que veu fer a altri.
    2. fer la mona Fer el ridícul.
  3. figuradament i col·loquialment
    1. Embriaguesa.
    2. dormir la mona Dormir després d’embriagar-se.
  4. jocs d’entreteniment
    1. Carta, generalment sota, que resta desparellada a la mà del qui perd en el joc de la mona.
    2. Joc consistent a descartar-se aparellant cartes tot prenent successivament els jugadors l’un de l’altre una carta.
    3. Jugador que perd en el joc de la mona.
  5. pesca Nansa petita feta de xarxa.



    6. Vegeu també:
    mona2

■ mona1

femení zoologia Nom donat a qualsevol primat antropomorf, en particular als de la família dels cercopitècids mona aranya Àteles mona caputxina Caputxí mona de Gibraltar Mamífer de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids Macaca sylvana , d’orelles curtes, tronc robust, pelatge dens i curt i de color terrós Habita entre altres llocs a Gibraltar mona de les neus Rinopitec ataronjat mona mora Macaco mona negra Caputxí mona udoladora Aluata mona vermella Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids Erytrocebus patas , de cos esvelt i elegant, extremitats…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mona2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mona</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. mŭnda, pl. del neutre mŭndum ‘panera adornada i plena d’objectes (sobretot pastissos) ofrenada a Ceres pel mes d’abril’ 1a font: 1507, Nebrija-Busa
femení etnologia Coca o pastís generalment guarnit d’un o més ous durs, o bé d’ous de xocolata, que es menja per la festa de Pasqua Florida; també anomenada mona de Pasqua.


Vegeu també:
mona1

■ mona2

femení etnologia Coca o pastís generalment guarnit d’un o més ous durs, o bé d’ous de xocolata, que es menja per la festa de Pasqua Florida també anomenada mona de Pasqua Vegeu també mona 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monacal

■ monacal

adjectiu Relatiu o pertanyent als monjos o a les monges Vida monacal
Traducció