Es mostren 88939 resultats

■ monada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monada</title>

Etimologia: de mona1; en el sentit de ‘persona o cosa bufona’, calc del cast. monada, der. de mono ‘bonic’ 1a font: 1803, DEst.
    femení col·loquialment
  1. Gest, posat, que vol ésser graciós, atraient.
  2. Nom aplicat a una persona o cosa bufona, graciosa, delicada.

■ monada

femení colloquialment Gest, posat, que vol ésser graciós, atraient Nom aplicat a una persona o cosa bufona, graciosa, delicada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monadal

■ monadal

adjectiu biologia Relatiu o pertanyent a la mònada especialment Que té l’estructura pròpia dels organismes unicellulars flagellats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monadelf
| monadelfa

■ monadelf
| monadelfa

adjectiu botànica Que té els estams soldats en un sol feix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monàdic
| monàdica

monàdic
| monàdica

adjectiu filosofia Relatiu o pertanyent a la mònada matemàtiques Dit d’una operació amb un sol operand
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monadisme

■ monadisme

masculí filosofia Teoria segons la qual l’univers és compost de mònades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monadofícies


<title type="display">monadofícies</title>

Partició sil·làbica: mo_na_do_fí_ci_es
    femení botànica
  1. plural Subclasse d’algues clorofícies flagel·lades i heteròtrofes.
  2. singular Alga de la subclasse de les monadofícies.

monadofícies

femení botànica plural Subclasse d’algues clorofícies flagellades i heteròtrofes singular Alga de la subclasse de les monadofícies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monadologia

■ monadologia

femení filosofia Teoria de les mònades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monandre
| monandra

monandre
| monandra

adjectiu botànica Que té un sol estam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monaquisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monaquisme</title>

Etimologia: del b. ll. monachismus, íd.
masculí religió Moviment espiritual dels monjos, originari de l’Orient, que es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària que bàsicament es manifesta en les formes eremítica i cenobítica.

■ monaquisme

masculí religió Moviment espiritual dels monjos, originari de l’Orient, que es caracteritza per un cert apartament material de la societat i per una vida d’ascesi i de pregària que bàsicament es manifesta en les formes eremítica i cenobítica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monarca

■ monarca

masculí i femení Sobirà d’una monarquia
Informació complementària
Traducció