Es mostren 88939 resultats

■ monazita

■ monazita

femení mineralogia Fosfat de ceri, lantani, itri i tori, Ce,La,Y,ThPO 4 , mineral que cristallitza en el sistema monoclínic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

moncofí
| moncofina

moncofí
| moncofina

adjectiu i masculí i femení De Moncofa Plana Baixa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mondongo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mondongo</title>

Etimologia: del cast. mondongo, íd.
    masculí
  1. gastronomia Carn picada per a embotit.
  2. gastronomia Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa.
  3. per extensió gastronomia El brou o plat fet amb aquest tipus de botifarra.
  4. Matança del porc.

■ mondongo

masculí gastronomia Carn picada per a embotit gastronomia Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa per extensió gastronomia El brou o plat fet amb aquest tipus de botifarra Matança del porc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moneda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moneda</title>

Etimologia: del ll. monēta, sobrenom de la deessa Juno, aplicat després al seu temple on es fabricà moneda i d’aquí passà a designar la mateixa moneda 1a font: 1251
    femení
    1. numismàtica i economia Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
    2. Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàl·lica i que també es denomina efectiu en mans del públic.
    3. Unitat monetària pròpia d’un país.
    4. moneda convertible Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
    5. moneda de compte numismàtica Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent, usat per a expressar quantitats molt elevades.
    6. moneda digital (o virtual) economia Unitat monetària que només pot ser objecte de transaccions per internet.
    7. moneda feble Moneda que té un valor inestable o una tendència a perdre’l constantment en relació amb les fortes.
    8. moneda forta Moneda que té un valor estable en el mercat internacional de canvis o una consolidada tendència a revaluar-se respecte a les altres monedes.
    9. moneda menuda numismàtica Moneda de més ínfim valor.
    10. moneda menuda per extensió numismàtica Moneda divisionària.
  2. figuradament
    1. ésser (alguna cosa) moneda corrent Ésser corrent, habitual.
    2. pagar (algú) amb la mateixa moneda Tractar-lo d’una manera que correspon al tracte rebut d’ell.
  3. plural botànica i jardineria Setins.

■ moneda

femení numismàtica i economia Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts Part de l’oferta monetària d’un país composta de bitllets més moneda metàllica i que també es denomina efectiu en mans del públic Unitat monetària pròpia d’un país moneda convertible Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l’equivalent en moneda d’un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues moneda de compte numismàtica Representació d’un valor monetari molt superior al de la moneda corrent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monedar

■ monedar

verb transitiu Convertir en moneda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monedatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monedatge</title>

Etimologia: de monedar 1a font: 1296
    masculí
  1. Impost periòdic medieval establert per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal.
  2. numismàtica Dret que empara la creació de la moneda.

■ monedatge

masculí Impost periòdic medieval establert per tal d’evitar que el rei fes ús de la seva regalia fent encunyar moneda rebaixada de llei però mantenint-ne el valor nominal numismàtica Dret que empara la creació de la moneda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moneder
| monedera

■ moneder
| monedera

masculí i femení numismàtica Persona que fabrica moneda moneder fals Persona que fabrica moneda falsa masculí Portamonedes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monegasc
| monegasca

■ monegasc
| monegasca

adjectiu i masculí i femení De Mònaco estat d’Europa o del monegasc dialecte masculí lingüística Dialecte occità parlat a Mònaco
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

moneia

moneia

femení dialectal Simi, mona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

moneiot

moneiot

masculí dialectal Mona grossa