Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ moneder

| monedera

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moneder</title>

Etimologia: del ll. monetarius, íd. 1a font: s. XIII, Usatges

masculí i femení
1. numismàtica Persona que fabrica moneda.
2. moneder fals Persona que fabrica moneda falsa.
masculí Portamonedes.

■ moneder

| monedera

masculí i femení numismàtica Persona que fabrica moneda moneder fals Persona que fabrica moneda falsa masculí Portamonedes

■ monegasc

| monegasca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monegasc</title>

adjectiu i masculí i femení De Mònaco (estat d’Europa) o del monegasc (dialecte).
masculí lingüística Dialecte occità parlat a Mònaco.

■ monegasc

| monegasca

adjectiu i masculí i femení De Mònaco estat d’Europa o del monegasc dialecte masculí lingüística Dialecte occità parlat a Mònaco

moneia

<title type="display">moneia</title>

Partició sil·làbica: mo_ne_ia

femení dialectal Simi, mona.

moneia

femení dialectal Simi, mona

moneiot

<title type="display">moneiot</title>

Partició sil·làbica: mo_ne_iot

masculí dialectal Mona grossa.

moneiot

masculí dialectal Mona grossa

■ monel

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monel</title>

masculí metal·lúrgia Aliatge constituït per níquel (66-68%), coure (27-30%) i ferro (1,5-3%).

■ monel

masculí metallúrgia Aliatge constituït per níquel 66-68%, coure 27-30% i ferro 1,5-3%

monema

<title type="display">monema</title>

Etimologia: de mono- i -ema

masculí lingüística En la terminologia d’A. Martinet, unitat significativa mínima de la primera articulació del llenguatge en oposició a la unitat distintiva o fonema.

monema

masculí lingüística En la terminologia d’A Martinet, unitat significativa mínima de la primera articulació del llenguatge en oposició a la unitat distintiva o fonema

moner

<title type="display">moner</title>

masculí antigament Moliner.

moner

masculí antigament Moliner

■ moneres

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moneres</title>

Etimologia: del ll. científic Monera, pl. neutre del gr. monēron ‘solitari’, der. de mónos ‘un, sol’

femení

microbiologia

plural Regne d’éssers vius que comprèn tots els organismes procariotes.
singular Organisme del regne de les moneres.

■ moneres

femení microbiologia plural Regne d’éssers vius que comprèn tots els organismes procariotes singular Organisme del regne de les moneres

monergol

<title type="display">monergol</title>

masculí química industrial Propergol compost per un sol ergol.

monergol

masculí química industrial Propergol compost per un sol ergol

moneria

<title type="display">moneria</title>

Partició sil·làbica: mo_ne_ri_a

femení monada 1.

moneria

femení monada 1

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ moneder | monedera

■ moneder | monedera

■ monegasc | monegasca

■ monegasc | monegasca

moneia

moneiot

■ monel

monema

moner

■ moneres

monergol

moneria

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ moneder

| monedera

■ moneder

| monedera

■ monegasc

| monegasca

■ monegasc

| monegasca

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia