Es mostren 88939 resultats

■ monoide

■ monoide

masculí àlgebra Estructura algèbrica A, * formada per un conjunt A i una operació interna associativa * definida a A És anomenat també semigrup
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monolatria

■ monolatria

femení història de les religions Henoteisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monòleg


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monòleg</title>

Etimologia: de mono- i -leg
    masculí
  1. Soliloqui.
    1. teatre Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol.
    2. teatre Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge.
    3. per extensió En lloc de conversar feia monòlegs inacabables.
  3. monòleg interior literatura Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència.

■ monòleg

masculí Soliloqui teatre Part d’una obra dramàtica en la qual un personatge parla sol teatre Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge per extensió En lloc de conversar feia monòlegs inacabables monòleg interior literatura Procediment de la tècnica narrativa que consisteix a exposar d’una forma directa allò que s’agita en el subconscient d’un personatge, o allò que, d’una manera tumultuosa, sorgeix de la seva consciència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monolingüe

■ monolingüe

adjectiu lingüística Unilingüe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monolingüisme

■ monolingüisme

masculí lingüística Unilingüisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monòlit

■ monòlit

masculí art Monument de pedra d’una sola peça electrònica Substrat actiu d’un circuit integrat, format per un sol cristall, sobre el qual, per difusió selectiva, es formen els diferents elements del circuit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monolític
| monolítica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monolític</title>

Etimologia: de mono- i -lític2
    adjectiu
  1. art Fet d’una sola pedra.
  2. electrònica Constituït per un monòlit. Circuit monolític.
  3. figuradament Que forma un bloc, un tot homogeni i coherent, sense contradicció i contrari a tota modificació. Un partit monolític. Una doctrina monolítica.

■ monolític
| monolítica

adjectiu art Fet d’una sola pedra electrònica Constituït per un monòlit Circuit monolític figuradament Que forma un bloc, un tot homogeni i coherent, sense contradicció i contrari a tota modificació Un partit monolític Una doctrina monolítica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monolitisme

monolitisme

masculí Qualitat de monolític 3 El monolitisme dels grans partits polítics Monolitisme ideològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monologar

■ monologar

verb intransitiu Parlar sol, amb si mateix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monologuista

■ monologuista

masculí i femení El qui escriu monòlegs
Traducció