Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ monoparental

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoparental</title>

adjectiu Dit de la família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills.

■ monoparental

adjectiu Dit de la família en què només conviuen o bé el pare o bé la mare amb un o més fills

■ monopatí

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monopatí</title>

Etimologia: de mono- i patí

masculí jocs d’entreteniment i esports Planxa de fusta o de fibra sintètica, muntada damunt quatre rodes amb suspensió, que serveix per a patinar sobre superfícies llises.

■ monopatí

masculí jocs d’entreteniment i esports Planxa de fusta o de fibra sintètica, muntada damunt quatre rodes amb suspensió, que serveix per a patinar sobre superfícies llises

monopètal

| monopètala

<title type="display">monopètal</title>

Etimologia: de mono- i pètal

adjectiu botànica Que té un sol pètal.

monopètal

| monopètala

adjectiu botànica Que té un sol pètal

■ monopirè

| monopirena

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monopirè</title>

adjectiu botànica Amb un sol pinyol.

■ monopirè

| monopirena

adjectiu botànica Amb un sol pinyol

■ monoplà

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoplà</title>

Etimologia: de mono- i pla³

masculí aeronàutica Avió que disposa d’una única superfície sustentadora, constituïda per una o dues ales.

■ monoplà

masculí aeronàutica Avió que disposa d’una única superfície sustentadora, constituïda per una o dues ales

■ monoplaça

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoplaça</title>

Etimologia: de mono- i plaça

adjectiu i masculí Dit del vehicle (avió, cotxe, etc.) d’una sola plaça.

■ monoplaça

adjectiu i masculí Dit del vehicle avió, cotxe, etc d’una sola plaça

■ monoplacòfors

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoplacòfors</title>

masculí

zoologia

plural Classe de l’embrancament dels mol·luscs amfineures, fòssils, excepte dues espècies del gènere Neopilina, d’organització molt simple, amb simetria bilateral i amb dos grups de petits tentacles prop de la boca.
singular Mol·lusc de la classe dels monoplacòfors.

masculí zoologia plural Classe de l’embrancament dels molluscs amfineures, fòssils, excepte dues espècies del gènere Neopilina , d’organització molt simple, amb simetria bilateral i amb dos grups de petits tentacles prop de la boca singular Mollusc de la classe dels monoplacòfors

■ monoplegia

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monoplegia</title>

Partició sil·làbica: mo_no_ple_gi_a

femení patologia Paràlisi localitzada en un sol membre o en un sol grup muscular.

■ monoplegia

femení patologia Paràlisi localitzada en un sol membre o en un sol grup muscular

monoploide

<title type="display">monoploide</title>

Partició sil·làbica: mo_no_ploi_de

adjectiu genètica Dit de l’individu les cèl·lules del qual són haploides malgrat que pertanyi a una espècie normalment diploide.

monoploide

adjectiu genètica Dit de l’individu les cèllules del qual són haploides malgrat que pertanyi a una espècie normalment diploide

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ monoparental

■ monopatí

monopètal | monopètala

monopètal | monopètala

■ monopirè | monopirena

■ monopirè | monopirena

■ monoplà

■ monoplaça

■ monoplacòfors

■ monoplegia

monoploide

monòpode | monòpoda

monòpode | monòpoda

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

monopètal

| monopètala

monopètal

| monopètala

■ monopirè

| monopirena

■ monopirè

| monopirena

monòpode

| monòpoda

monòpode

| monòpoda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia