Es mostren 88940 resultats

■ monotip1

■ monotip1

femení arts gràfiques Màquina que compon per tipus solts en oposició a la linotip , que ho fa per ratlles Vegeu també monotip 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monotip2

■ monotip2

masculí construcció i nàutica Iot de regata o de creuer, que forma part d’una sèrie d’embarcacions de característiques determinades, totes iguals Vegeu també monotip 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monotípia

■ monotípia

femení arts gràfiques Composició feta amb una monotip
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monotípic
| monotípica

■ monotípic
| monotípica

adjectiu arts gràfiques Relatiu o pertanyent a la monotip biologia Que només té un representant gènere monotípic Gènere que té una sola espècie
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monotipista

■ monotipista

masculí i femení arts gràfiques Persona que fa la composició tipogràfica amb una monotip
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

monotocardis


<title type="display">monotocardis</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, amb una sola brànquia, una aurícula i un nefridi i format per animals típicament bentònics.
  2. singular Mol·lusc de l’ordre dels monotocardis.

monotocardis

masculí zoologia plural Ordre de molluscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, amb una sola brànquia, una aurícula i un nefridi i format per animals típicament bentònics singular Mollusc de l’ordre dels monotocardis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monòton
| monòtona


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monòton</title>

Etimologia: del ll. td. monotŏnus, i aquest, del gr. monótonos, íd. 1a font: s. XX, V. Català
    adjectiu
    1. Que té sempre el mateix to o un to poc variat. Un cant monòton. Una veu monòtona.
    2. per extensió Que cansa per la seva uniformitat, per la repetició de les mateixes coses. Un estil monòton. Un paisatge monòton. Una feina monòtona.
  2. matemàtiques
    1. Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent.
    2. Dit d’una successió de nombres o de funcions que és creixent o decreixent.

■ monòton
| monòtona

adjectiu Que té sempre el mateix to o un to poc variat Un cant monòton Una veu monòtona per extensió Que cansa per la seva uniformitat, per la repetició de les mateixes coses Un estil monòton Un paisatge monòton Una feina monòtona matemàtiques Dit de l’aplicació entre dos conjunts ordenats que és creixent o bé decreixent Dit d’una successió de nombres o de funcions que és creixent o decreixent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monòtonament

■ monòtonament

adverbi D’una manera monòtona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monotonia

■ monotonia

femení Qualitat de monòton
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monotremes

■ monotremes

masculí zoologia plural Ordre de mamífers de la subclasse dels prototeris, que comprèn la família dels ornitorrínquids i la família dels taquiglòssids singular Mamífer de l’ordre dels monotremes
Traducció