Es mostren 88954 resultats

■ monòxid

■ monòxid

masculí química Òxid la molècula del qual conté només un àtom d’oxigen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monòxil

■ monòxil

adjectiu marina, marítim Dit d’un tipus de piragua o canoa primitiva construïda a partir d’un únic tronc de fusta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monozigòtic
| monozigòtica

■ monozigòtic
| monozigòtica

adjectiu biologia Univitellí
Gran Diccionari de la llengua catalana

monsènyer

monsènyer

masculí antigament Monsenyor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monsenyor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monsenyor</title>

Etimologia: de mon1 i senyor 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. Títol que hom donava als sants, als reis, als prínceps i a altres persones de categoria social elevada.
    1. Títol inherent a determinats càrrecs o dignitats eclesiàstics.
    2. Títol donat a França als prínceps d’una família sobirana.
    3. Eclesiàstic el càrrec o dignitat del qual duu inherent el títol de monsenyor.

■ monsenyor

masculí Títol que hom donava als sants, als reis, als prínceps i a altres persones de categoria social elevada Títol inherent a determinats càrrecs o dignitats eclesiàstics Títol donat a França als prínceps d’una família sobirana Eclesiàstic el càrrec o dignitat del qual duu inherent el títol de monsenyor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monsó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monsó</title>

Etimologia: del port monçâo, ant. mouçâo ‘estació apropiada per a navegar’, de l’àr. máu̯sim o mau̯sam ‘estació per a fer una cosa’ 1a font: 1839, DLab.
masculí climatologia Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.

■ monsó

masculí climatologia Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monsònic
| monsònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monsònic</title>

Etimologia: de monsó
    adjectiu climatologia
  1. Relatiu o pertanyent al monsó.
  2. clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i comporta els màxims de pluviositat mundials.

■ monsònic
| monsònica

adjectiu climatologia Relatiu o pertanyent al monsó clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó, caracteritzat per una alternança molt marcada entre l’estació seca, que correspon a l’hivern, i l’estació plujosa, que correspon a l’estació càlida i comporta els màxims de pluviositat mundials
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monstera

■ monstera

femení botànica i jardineria Gènere de plantes lianoides de la família de les aràcies Monstera sp , de fulles incises i fenestrades i d’inflorescències en espàdix, algunes de les quals són ornamentals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monstre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monstre</title>

Etimologia: del ll. monstrum ‘prodigi, avís dels déus’
    masculí
    1. mitologia Ésser fabulós o real que presenta una conformació contrària a l’ordre natural.
    2. patologia Fetus, persona o animal de conformació contrària a l’ordre regular de la natura.
    1. Ésser d’una grandària extraordinària.
    2. [usat adjectivalment] per extensió De proporcions extraordinàries. Una manifestació monstre.
  3. figuradament
    1. Persona repugnant per la seva extrema lletjor, crueltat, etc. És un monstre d’avarícia.
    2. per extensió Objecte extremament lleig o mal fet.
  4. monstre de Gila zoologia Rèptil escatós del subordre dels saures, de la família dels helodermàtids (Heloderma suspectum), de formes arrodonides i de color negre amb taques ataronjades, de costums nocturns i que cau en letargia.

■ monstre

masculí mitologia Ésser fabulós o real que presenta una conformació contrària a l’ordre natural patologia Fetus, persona o animal de conformació contrària a l’ordre regular de la natura Ésser d’una grandària extraordinària usat adjectivalment per extensió De proporcions extraordinàries Una manifestació monstre figuradament Persona repugnant per la seva extrema lletjor, crueltat, etc És un monstre d’avarícia per extensió Objecte extremament lleig o mal fet monstre de Gila zoologia Rèptil escatós del subordre dels saures, de la família dels helodermàtids Heloderma suspectum , de formes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monstruós
| monstruosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">monstruós</title>

Partició sil·làbica: mons_tru_ós
Etimologia: del ll. monstruosus, -a, -um ‘propi d’un monstre, extraordinari’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que té una conformació, deformitat, lletjor, grandària, etc., pròpies d’un monstre. Un cap monstruós. Un crim monstruós.
  2. heràldica Dit de l’animal representat amb cap humà. Lleó monstruós.

■ monstruós
| monstruosa

adjectiu Que té una conformació, deformitat, lletjor, grandària, etc, pròpies d’un monstre Un cap monstruós Un crim monstruós heràldica Dit de l’animal representat amb cap humà Lleó monstruós
Traducció