Es mostren 88954 resultats

■ monstruosament

■ monstruosament

adverbi D’una manera monstruosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ monstruositat

■ monstruositat

femení Qualitat de monstruós Allò que és monstruós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mont


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mont</title>

Homòfon: món
Etimologia: del ll. mons, montis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. Muntanya (emprat sobretot en molts topònims). Mont Carmel, Montseny, Montserrat.
  2. mont de pietat Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
  3. mont de Venus anatomia animal Regió púbica de la dona.

■ mont

masculí Muntanya emprat sobretot en molts topònims Mont Carmel, Montseny, Montserrat mont de pietat Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic mont de Venus anatomia animal Regió púbica de la dona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mont-ralenc
| mont-ralenca

mont-ralenc
| mont-ralenca

adjectiu i masculí i femení De Mont-ral Alt Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

mont-rasenc
| mont-rasenca

mont-rasenc
| mont-rasenca

adjectiu i masculí i femení De Mont-ras Baix Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

mont-rogenc
| mont-rogenca

mont-rogenc
| mont-rogenca

adjectiu i masculí i femení De Mont-roig del Camp Baix Camp
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ montà
| montana

■ montà
| montana

adjectiu geobotànica Dit de l’estatge de vegetació comprès entre l’estatge basal i l’estatge subalpí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

montagutenc
| montagutenca

montagutenc
| montagutenca

adjectiu i masculí i femení De Montagut Garrotxa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ montanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">montanisme</title>

masculí història eclesiàstica Secta cristiana dels segles II i III, fundada per Montà, que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència.

■ montanisme

masculí història eclesiàstica Secta cristiana dels segles II i III, fundada per Montà, que vivia en l’expectació de la difusió de l’Esperit Sant, imposava una vida ascètica, combatia el relaxament dels cristians i no acceptava la disciplina de la penitència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ montanista

■ montanista

història eclesiàstica adjectiu Relatiu o pertanyent a l’heresiarca Montà o al montanisme masculí i femení Seguidor del montanisme
Traducció