Es mostren 88954 resultats

■ moraga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moraga</title>

Etimologia: de l’àr. mųhraqa ‘holocaust, combustió’, derivat de háraq ‘cremar’
femení botànica Bolet de l’ordre de les pezizals (Leptopodia monachella), amb el barret bru negrós i cama llisa, comestible i que es fa en terrenys calcaris o arenosos.

■ moraga

femení botànica Bolet de l’ordre de les pezizals Leptopodia monachella , amb el barret bru negrós i cama llisa, comestible i que es fa en terrenys calcaris o arenosos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moral


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moral</title>

Homòfon: mural
Etimologia: del ll. moralis, íd., der. de mos, moris ‘costum, estil de viure’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa.
    2. filosofia moral Ètica.
  2. adjectiu Que es capté segons els principis de la moral i els sentiments, deures, etc., que en deriven; ètic1.
  3. femení
    1. Comportament, acció o obligació que respon al que és moral.
    2. filosofia i religió Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
  4. femení per extensió Ànim, capacitat de mantenir-se ferm en l’actitud que hom creu més pròpia i digna. Aquell cop de sort li va aixecar la moral.
  5. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’ànima, per oposició a material. El món moral.

■ moral

adjectiu Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa filosofia moral Ètica adjectiu Que es capté segons els principis de la moral i els sentiments, deures, etc, que en deriven ètic 1 femení Comportament, acció o obligació que respon al que és moral filosofia i religió Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions femení per extensió Ànim, capacitat de mantenir-se ferm en l’actitud que hom creu més pròpia i digna Aquell cop de sort li va aixecar la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralisme

■ moralisme

masculí Actitud o doctrina que redueix tota conducta humana a la seva dimensió moral, o atorga una supremacia a la norma moral per damunt de tot altre valor o interès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moralista</title>

Homòfon: muralista
Etimologia: de moral
    1. adjectiu Que predica la moral, que comporta una recomanació moral.
    2. masculí i femení Professor de moral o autor d’obres de moral.
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al moralisme.
    2. masculí i femení Partidari del moralisme.

■ moralista

adjectiu Que predica la moral, que comporta una recomanació moral masculí i femení Professor de moral o autor d’obres de moral adjectiu Relatiu o pertanyent al moralisme masculí i femení Partidari del moralisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moralitat</title>

Etimologia: del ll. moralĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta.
    2. per extensió Qualitat de moral del marc o l’entorn socials, resultant i condicionant alhora de la conducta humana.
  2. Conformitat amb els preceptes de la moral.
    1. Ensenyament moral; sentència.
    2. especialment Ensenyament que es dedueix al final d’una faula, una rondalla, una narració, etc.

■ moralitat

femení Dimensió de la conducta humana en tant que té relació amb el bé o el mal i és judicable com a bona o dolenta per extensió Qualitat de moral del marc o l’entorn socials, resultant i condicionant alhora de la conducta humana Conformitat amb els preceptes de la moral Ensenyament moral sentència especialment Ensenyament que es dedueix al final d’una faula, una rondalla, una narració, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralització

■ moralització

femení Acció de moralitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralitzador
| moralitzadora

■ moralitzador
| moralitzadora

adjectiu i masculí i femení Que moralitza
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralitzant

■ moralitzant

adjectiu Moralitzador
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralitzar

■ moralitzar

verb transitiu Fer moral Instruir moralment, donar una lliçó de moral El mestre moralitzava els deixebles Ell sempre moralitza, però és qui menys pot fer-ho
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moralló

■ moralló

masculí botànica Morró 2