Es mostren 88954 resultats

■ morcaire

■ morcaire

masculí i femení oficis manuals Persona que tracta en morques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morcar

■ morcar

verb intransitiu Cotar, tossar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordaç

■ mordaç

adjectiu corrosiu 1 especialment i figuradament Que ataca la gent malparlant-ne d’una manera acerba Un crític mordaç per extensió Una llengua mordaç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordacitat

■ mordacitat

femení Qualitat de mordaç
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordaçment

■ mordaçment

adverbi D’una manera mordaç, amb mordacitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordala

■ mordala

femení dialectal Pinça dels crancs i d’altres crustacis i de certs insectes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordant

■ mordant

masculí arts gràfiques Regle doble emprat pels caixistes per a subjectar l’original i assenyalar la ratlla que van component
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordassa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mordassa</title>

Etimologia: del ll. mordacia, pl. neutre de mordax, -ācis ‘que mossega’ 1a font: s. XV, Ausiàs
    femení
    1. Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar.
    2. Qualsevol instrument que hom posa a la boca per impedir de parlar.
    3. figuradament Allò que impedeix de parlar, d’expressar-se lliurement.
  2. automòbil, automobilisme Soc.
  3. oficis manuals i tecnologia Nom de diversos dispositius o instruments formats per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles.

■ mordassa

femení Instrument a manera de tenalles que, subjectant els llavis o la llengua, impedeix de mossegar o de parlar Qualsevol instrument que hom posa a la boca per impedir de parlar figuradament Allò que impedeix de parlar, d’expressar-se lliurement automòbil, automobilisme Soc oficis manuals i tecnologia Nom de diversos dispositius o instruments formats per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mordenita

mordenita

femení mineralogia Zeolita sodicocàlcica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mordent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mordent</title>

Etimologia: del ll. mordens, -ntis, participi pres. de mordēre ‘mossegar’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. química i metal·lúrgia Àcid, lleixiu o qualsevol substància corrosiva emprada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície.
  2. adoberia Solució que conté la concentració necessària d’àcids orgànics per a poder neutralitzar la calç o el sulfur sòdic present en les pells després del tractament de ribera i abans de passar a la secció d’adobar.
  3. arts gràfiques Substància que porten algunes tintes tipogràfiques per a fixar-les amb més intensitat o amb menys damunt els impresos.
  4. música Ornament musical que consisteix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediata inferior —o superior— en el temps que ocupa la nota escrita.
  5. indústria tèxtil Substància que, aplicada a una fibra tèxtil, serveix per a absorbir el colorant.

■ mordent

masculí química i metallúrgia Àcid, lleixiu o qualsevol substància corrosiva emprada en el tractament dels metalls per a atacar-ne la superfície adoberia Solució que conté la concentració necessària d’àcids orgànics per a poder neutralitzar la calç o el sulfur sòdic present en les pells després del tractament de ribera i abans de passar a la secció d’adobar arts gràfiques Substància que porten algunes tintes tipogràfiques per a fixar-les amb més intensitat o amb menys damunt els impresos música Ornament musical que consisteix a alternar la nota escrita en la partitura amb la immediata…
Informació complementària
Traducció