Es mostren 88939 resultats

■ morfofonema

■ morfofonema

masculí lingüística Unitat abstracta subjacent a dos fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonemàtic
| morfofonemàtica

■ morfofonemàtic
| morfofonemàtica

adjectiu lingüística Morfofonològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfofonologia</title>

Partició sil·làbica: mor_fo_fo_no_lo_gi_a
Etimologia: de morfo(logia) i fonologia
    femení fonètica, fonologia
  1. Part de la fonologia que analitza l’estructura fonològica dels morfemes.
  2. En gramàtica generativa, descripció de les operacions per les quals l’estructura superficial d’una oració rep una interpretació fonètica.

■ morfofonologia

femení fonètica, fonologia Part de la fonologia que analitza l’estructura fonològica dels morfemes En gramàtica generativa, descripció de les operacions per les quals l’estructura superficial d’una oració rep una interpretació fonètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonològic
| morfofonològica

■ morfofonològic
| morfofonològica

adjectiu fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a la morfofonologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfogen
| morfògena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfogen</title>

Etimologia: de morfo- i -gen
  1. adjectiu genètica Que determina o modifica la producció de caràcters morfològics.
  2. masculí embriologia Nom genèric de les substàncies que interactuen amb els composts químics alliberats pels organitzadors, que determinen el patró de desenvolupament embrionari.

■ morfogen
| morfògena

adjectiu genètica Que determina o modifica la producció de caràcters morfològics masculí embriologia Nom genèric de les substàncies que interactuen amb els composts químics alliberats pels organitzadors, que determinen el patró de desenvolupament embrionari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfogènesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfogènesi</title>

Etimologia: de morfo- i gènesi
    femení
  1. biologia Desenvolupament de la forma o l’estructura d’un organisme o d’una part d’aquest organisme en els processos ontogènics o regeneratius.
  2. genètica Producció i evolució dels caràcters morfològics.
  3. geomorfologia Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les diferents formes de relleu.

■ morfogènesi

femení biologia Desenvolupament de la forma o l’estructura d’un organisme o d’una part d’aquest organisme en els processos ontogènics o regeneratius genètica Producció i evolució dels caràcters morfològics geomorfologia Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les diferents formes de relleu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfogènia

■ morfogènia

femení Estudi de la morfogènesi Morfogènesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfogènic
| morfogènica

■ morfogènic
| morfogènica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la morfogènia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfologia</title>

Partició sil·làbica: mor_fo_lo_gi_a
Etimologia: de morfo- i -logia
    femení
  1. biologia Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
  2. geomorfologia Geomorfologia.
  3. gramàtica Part de la lingüística que estudia l’estructura interna dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en l’oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi.
  4. morfologia urbana geografia
    1. Part de la geografia urbana que estudia la forma de les ciutats.
    2. Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans.
  5. morfologia vegetal botànica Part de la botànica que estudia l’estructura i la forma de les plantes i que inclou la citologia, la histologia i l’organografia vegetals.

■ morfologia

femení biologia Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius geomorfologia Geomorfologia gramàtica Part de la lingüística que estudia l’estructura interna dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en l’oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi morfologia urbana geografia Part de la geografia urbana que estudia la forma de les ciutats Aparença externa de la ciutat, formada per la trama dels carrers i els espais urbans morfologia vegetal botànica Part de la botànica que estudia l’estructura i la forma de les plantes i que inclou la citologia,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfològic
| morfològica

■ morfològic
| morfològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la morfologia
Traducció