Es mostren 88939 resultats

■ morfològicament

■ morfològicament

adverbi Tocant a la forma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfometria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfometria</title>

Partició sil·làbica: mor_fo_me_tri_a
Etimologia: de morfo- i -metria
    femení
  1. geomorfologia Estudi quantitatiu de les formes del relleu (densitat dels llits fluvials, pendents dels vessants, altura de les muntanyes, etc.).
  2. petrografia Ciència i tècnica que estudia les dimensions i la forma dels fragments que formen les roques sedimentàries detrítiques, com els còdols dels conglomerats, la sorra i el gres.

■ morfometria

femení geomorfologia Estudi quantitatiu de les formes del relleu densitat dels llits fluvials, pendents dels vessants, altura de les muntanyes, etc petrografia Ciència i tècnica que estudia les dimensions i la forma dels fragments que formen les roques sedimentàries detrítiques, com els còdols dels conglomerats, la sorra i el gres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

morfondre

morfondre

verb transitiu i pronominal Marfondre
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

morfoscòpia


<title type="display">morfoscòpia</title>

Partició sil·làbica: mor_fos_cò_pi_a
Etimologia: de morfo- i -scòpia
femení geomorfologia Estudi de les formes dels elements granulars que constitueixen les roques detrítiques.

morfoscòpia

femení geomorfologia Estudi de les formes dels elements granulars que constitueixen les roques detrítiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

morfosi

morfosi

femení biologia Procés de formació d’una part o d’un òrgan
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfosintàctic
| morfosintàctica

■ morfosintàctic
| morfosintàctica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a la morfosintaxi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfosintaxi

■ morfosintaxi

femení gramàtica Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots i les regles combinatòries dels mots i els sintagmes en les oracions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morganàtic
| morganàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morganàtic</title>

Etimologia: del b. ll. morganatĭcus, -a, -um, íd., adaptació del frànc. morgangeba (al. Morgengabe) ‘do que el nuvi feia a la núvia al matí després de la nit de noces’ 1a font: 1917, DOrt.
    adjectiu
  1. Dit del matrimoni d’un sobirà o un príncep amb una persona de rang inferior. Unió morganàtica.
  2. Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà.

■ morganàtic
| morganàtica

adjectiu Dit del matrimoni d’un sobirà o un príncep amb una persona de rang inferior Unió morganàtica Dit de l’home o de la dona de rang inferior casats amb un príncep o un sobirà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morganàticament

■ morganàticament

adverbi En matrimoni morganàtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

morganita

morganita

femení mineralogia Varietat de beril