Es mostren 88954 resultats

■ morfir-se

■ morfir-se

verb pronominal dialectal Pansir-se, mustigar-se o estovar-se una cosa en ésser masegada o assaonada Els enciams es morfiran
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfisme</title>

masculí àlgebra Aplicació f entre dos conjunts A i B dotats d’estructura algèbrica, que conserva les operacions en el sentit que operar dos elements del conjunt A i cercar la imatge del resultat coincideix amb el fet d’operar les respectives imatges.

■ morfisme

masculí àlgebra Aplicació f entre dos conjunts A i B dotats d’estructura algèbrica, que conserva les operacions en el sentit que operar dos elements del conjunt A i cercar la imatge del resultat coincideix amb el fet d’operar les respectives imatges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

morfo


<title type="display">morfo</title>

masculí entomologia Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids (Morpho sp), de mida mitjana o gran i coloració blava, molt apreciats pels col·leccionistes a causa de llur bellesa.

morfo

masculí entomologia Gènere de lepidòpters de la família dels mòrfids Morpho sp , de mida mitjana o gran i coloració blava, molt apreciats pels colleccionistes a causa de llur bellesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfo-

■ morfo-

Forma prefixada del mot grec morphḗ , que significa ‘forma’ Ex morfogènesi, morfosintaxi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonema

■ morfofonema

masculí lingüística Unitat abstracta subjacent a dos fonemes que alternen en una mateixa posició per condicionaments morfològics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonemàtic
| morfofonemàtica

■ morfofonemàtic
| morfofonemàtica

adjectiu lingüística Morfofonològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfofonologia</title>

Partició sil·làbica: mor_fo_fo_no_lo_gi_a
Etimologia: de morfo(logia) i fonologia
    femení fonètica, fonologia
  1. Part de la fonologia que analitza l’estructura fonològica dels morfemes.
  2. En gramàtica generativa, descripció de les operacions per les quals l’estructura superficial d’una oració rep una interpretació fonètica.

■ morfofonologia

femení fonètica, fonologia Part de la fonologia que analitza l’estructura fonològica dels morfemes En gramàtica generativa, descripció de les operacions per les quals l’estructura superficial d’una oració rep una interpretació fonètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfofonològic
| morfofonològica

■ morfofonològic
| morfofonològica

adjectiu fonètica, fonologia Relatiu o pertanyent a la morfofonologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfogen
| morfògena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfogen</title>

Etimologia: de morfo- i -gen
  1. adjectiu genètica Que determina o modifica la producció de caràcters morfològics.
  2. masculí embriologia Nom genèric de les substàncies que interactuen amb els composts químics alliberats pels organitzadors, que determinen el patró de desenvolupament embrionari.

■ morfogen
| morfògena

adjectiu genètica Que determina o modifica la producció de caràcters morfològics masculí embriologia Nom genèric de les substàncies que interactuen amb els composts químics alliberats pels organitzadors, que determinen el patró de desenvolupament embrionari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ morfogènesi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morfogènesi</title>

Etimologia: de morfo- i gènesi
    femení
  1. biologia Desenvolupament de la forma o l’estructura d’un organisme o d’una part d’aquest organisme en els processos ontogènics o regeneratius.
  2. genètica Producció i evolució dels caràcters morfològics.
  3. geomorfologia Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les diferents formes de relleu.

■ morfogènesi

femení biologia Desenvolupament de la forma o l’estructura d’un organisme o d’una part d’aquest organisme en els processos ontogènics o regeneratius genètica Producció i evolució dels caràcters morfològics geomorfologia Part de la geomorfologia que estudia l’origen i l’evolució de les diferents formes de relleu
Traducció