Es mostren 88940 resultats

morganita

morganita

mòria


<title type="display">mòria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: mò_ri_a
Body
femení psiquiatria Trastorn mental caracteritzat per una barreja d’eufòria i de jovialitat amb tendència a la plagasitat.

mòria

moribund
| moribunda

moribund
| moribunda

moridor
| moridora

moridor
| moridora

mòrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mòrids</title>

Body
    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos de l’ordre dels gadiformes que comprèn un centenar d’espècies d’aigua dolça de l’hemisferi nord, caracteritzades perquè presenten la bufeta natatòria en connexió amb la part posterior del crani.
  2. singular Peix de la família dels mòrids.

mòrids

morigeració

morigeració

morigeradament

morigeradament

morigerar

morigerar

morigerat
| morigerada

morigerat
| morigerada

morir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">morir</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. morīre, ll. mori, íd. 1a font: s. XII
Body
    verb [p p mort -a]
    1. intransitiu Cessar de viure. Tots hem de morir. Morir jove. Morir d’una desgràcia, d’un accident. Morir amb tot el coneixement. Morir ofegat, cremat. Morir de vellesa, de fam.
    2. pronominal No viurà gaire: es morirà aviat. Aquests presseguers es moren tots.
    3. pronominal hiperbòlicament Dona’m aigua: em moro de set. Pobra gent: es moren de gana. Ens moríem de riure. Morir-se de desig. Es moria per veure-la.
  1. intransitiu figuradament
    1. Cessar d’ésser, de funcionar. Costums que morien.
    2. Acabar el seu curs. Aquesta carretera mor a Tavertet.

morir