Es mostren 88954 resultats

■ mostra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mostra</title>

Etimologia: de mostrar 1a font: 1271
    femení
    1. Acció de mostrar, especialment amb afectació. Feu mostra del seu saber. Es desfeien en mostres de respecte.
    2. Exposició.
    3. mostra d’armes història Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
    4. gos de mostra Gos de caça que resta immòbil per assenyalar la presència de la peça.
    1. Porció o unitat d’alguna cosa, especialment d’una mercaderia, que hom mostra per fer-ne conèixer la qualitat.
    2. economia Signe convencional que hom posa en una botiga, etc., per indicar allò que hi venen.
    3. estadística Fracció d’una població o d’un univers estadístic, triada de manera que sigui ben representativa i utilitzada per a càlculs o investigacions referits al tot de què formen part.
    4. física, química i tecnologia Tros o petita quantitat d’un material, que és utilitzat per a analitzar-lo o determinar-ne les propietats.
  3. Model, cosa ja feta, que hom ha d’imitar, de copiar.
  4. botànica Garró.
  5. indústria tèxtil En una roba, qualsevol mena de dibuix teixit o estampat.

■ mostra

femení Acció de mostrar, especialment amb afectació Feu mostra del seu saber Es desfeien en mostres de respecte Exposició mostra d’armes història Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la gos de mostra Gos de caça que resta immòbil per assenyalar la presència de la peça Porció o unitat d’alguna cosa, especialment d’una mercaderia, que hom mostra per fer-ne conèixer la qualitat economia Signe convencional que hom posa en una botiga, etc, per indicar allò que hi venen estadística Fracció d’una població o d’un univers estadístic, triada de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostrable

■ mostrable

adjectiu Susceptible d’ésser mostrat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostrador
| mostradora

■ mostrador
| mostradora

adjectiu Que mostra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostral

■ mostral

adjectiu estadística Relatiu o pertanyent a la mostra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mostrar</title>

Etimologia: del ll. monstrare ‘mostrar, advertir’, der. de monstrum ‘prodigi, avís dels déus’, amb pèrdua del seu sentit religiós 1a font: s. XII, Hom.
    verb
    1. transitiu Exposar a la vista d’altri. Us mostraré tots els models que fabriquem.
    2. transitiu Fer veure, indicar, amb un gest, un signe. Ens ho mostrà amb el dit.
    3. transitiu Deixar veure, tenir a la vista d’altri. El plafó mostra una imatge del Carib.
    4. pronominal El rei es mostrà a la multitud.
  2. figuradament
    1. transitiu Palesar, donar a conèixer. Va mostrar un gran coratge.
    2. pronominal S’ha mostrat molt despectiu.
  3. transitiu [usat sempre tenint com a complement directe la cosa ensenyada] figuradament i antigament ensenyar 2.
  4. intransitiu botànica Treure mostra o garró les plantes; garronar.

■ mostrar

verb transitiu Exposar a la vista d’altri Us mostraré tots els models que fabriquem transitiu Fer veure, indicar, amb un gest, un signe Ens ho mostrà amb el dit transitiu Deixar veure, tenir a la vista d’altri El plafó mostra una imatge del Carib pronominal El rei es mostrà a la multitud figuradament transitiu Palesar, donar a conèixer Va mostrar un gran coratge pronominal S’ha mostrat molt despectiu transitiu usat sempre tenint com a complement directe la cosa ensenyada figuradament i antigament ensenyar 2 intransitiu botànica Treure mostra o garró les plantes garronar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostrari

■ mostrari

masculí Collecció de mostres de mercaderies que ofereix un fabricant, un comerciant, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostratge

■ mostratge

masculí estadística , física , química i tecnologia Mostreig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostreig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mostreig</title>

Partició sil·làbica: mos_treig
Etimologia: de mostrejar
    masculí
  1. estadística Procediment consistent en l’elecció a l’atzar d’una mostra d’una població, a fi de poder treure conclusions sobre els individus que componen aquesta població.
  2. física, química i tecnologia Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra.

■ mostreig

masculí estadística Procediment consistent en l’elecció a l’atzar d’una mostra d’una població, a fi de poder treure conclusions sobre els individus que componen aquesta població física , química i tecnologia Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mostrejador

■ mostrejador

masculí geologia Giny emprat en els sondatges per a obtenir mostres o testimonis de roca, de mineral biologia i química Dispositiu que recull mostres del material en suspensió de l’aigua, d’una manera més o menys automàtica
Gran Diccionari de la llengua catalana

mostrejar

mostrejar

verb transitiu estadística Obtenir mostres d’una població
Informació complementària