Es mostren 88939 resultats

■ motor
| motriu [o motora]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">motor</title>

Etimologia: del ll. motor, -ōris ‘que mou’; b. ll. motrix, -īcis 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Dit de la força, de la màquina, etc., capaç de generar un moviment. Impuls motor. Causa motriu o motora. Llanxa motora.
    2. placa motriu (o motora) fisiologia animal Placa neuromotriu.
    1. masculí i femení Persona o cosa que incita a obrar, que provoca un efecte. En Pere és el motor de l’equip.
    2. motor d’inferències informàtica Programa d’intel·ligència artificial que realitza inferències a partir d’una base de coneixements.
    3. motor immòbil (o primer motor) filosofia Nom amb què també és coneguda la causa primera aristotèlica, segons l’argumentació que parteix de l’ordre còsmic.
  3. masculí motors i tecnologia
    1. Màquina que transforma en energia mecànica una altra forma d’energia (hidràulica, química, elèctrica, etc.).
    2. motor de combustió interna Motor endotèrmic.
    3. motor de reacció Motor endotèrmic que funciona per l’ejecció dels gasos de combustió a gran velocitat i pressió, d’acord amb el principi d’acció-reacció de Newton.
    4. motor d’explosió Motor endotèrmic en què la combustió es produeix per un seguit d’explosions controlades.
    5. motor elèctric electrotècnia Màquina elèctrica que converteix l’energia elèctrica en mecànica.
    6. motor endotèrmic Motor tèrmic mogut per la combustió d’un carburant en un espai tancat a l’interior del mateix motor.
    7. motor hidràulic hidràulica Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
    8. motor pneumàtic Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
    9. motor tèrmic Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
    10. motor turbo Motor sobrealimentat per una turbina.
  4. motor coet astronàutica Propulsor coet.

■ motor
| motriu [o motora]

adjectiu Dit de la força, de la màquina, etc, capaç de generar un moviment Impuls motor Causa motriu o motora Llanxa motora placa motriu o motora fisiologia animal Placa neuromotriu masculí i femení Persona o cosa que incita a obrar, que provoca un efecte En Pere és el motor de l’equip motor d’inferències informàtica Programa d’intelligència artificial que realitza inferències a partir d’una base de coneixements motor immòbil o primer motor filosofia Nom amb què també és coneguda la causa primera aristotèlica, segons l’argumentació que parteix de l’ordre còsmic masculí motors i tecnologia…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motorisme

■ motorisme

masculí esports Motociclisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motorista

■ motorista

masculí i femení Persona que mena un motor especialment Persona que mena una motocicleta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motorització

■ motorització

femení Acció de motoritzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motoritzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">motoritzar</title>

Etimologia: de motor
    verb transitiu transports
    1. Proveir de motor un vehicle perquè pugui traslladar-se pels seus propis mitjans.
    2. especialment Dotar (alguna cosa) de mitjans de transport automòbil. Motoritzar el camp.
  2. estar motoritzat col·loquialment Posseir un vehicle amb motor per als desplaçaments propis.

■ motoritzar

verb transitiu transports Proveir de motor un vehicle perquè pugui traslladar-se pels seus propis mitjans especialment Dotar alguna cosa de mitjans de transport automòbil Motoritzar el camp estar motoritzat colloquialment Posseir un vehicle amb motor per als desplaçaments propis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motoveler

■ motoveler

masculí aeronàutica Veler que disposa d’un grup motopropulsor per a enlairar-se de terra i com a ajuda per a cercar les ascendències atmosfèriques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motricitat

■ motricitat

femení fisiologia Activitat motriu de l’organisme considerada des del punt de vista anatòmic i fisiològic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motu proprio*

■ motu proprio*

locució adverbial Locució que significa ‘per voluntat pròpia’, amb la qual hom indica que fa una cosa de pròpia iniciativa masculí diplomàtica Document emanat directament del sobirà, sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motxilla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">motxilla</title>

Etimologia: del cast. mochilla/mochila, der. de mochil ‘noi de dur encàrrecs’ amb motxilla, del basc motxil, dimin. de motil ‘noi’, ll. mŭtĭlus ‘rapat’, pel costum de tallar els cabells als nens 1a font: 1803, DEst.
femení Sac, generalment de tela o de cuir, que hom porta a l’esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc.

■ motxilla

femení Sac, generalment de tela o de cuir, que hom porta a l’esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ motxo
| motxa

■ motxo
| motxa

adjectiu Escapçat, esmussat Una branca motxa Arrasat La pedregada ho ha deixat tot motxo Sense banyes Cabra motxa figuradament Decaigut, mancat de forces Taciturn, capficat
Informació complementària