Es mostren 88939 resultats

■ mudablement

■ mudablement

adverbi D’una manera mudable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mudada</title>

Etimologia: de mudar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. muda 2.
  2. indústria tèxtil
    1. Operació de treure els bots, les bobines o fusades plens d’una màquina i substituir-los per bots, tubs o ànimes buits.
    2. Quantitat de metxa o fil enrotllat en les bobines o fusades d’una màquina quan són plenes.

■ mudada

femení muda 2 indústria tèxtil Operació de treure els bots, les bobines o fusades plens d’una màquina i substituir-los per bots, tubs o ànimes buits Quantitat de metxa o fil enrotllat en les bobines o fusades d’una màquina quan són plenes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudadís
| mudadissa

■ mudadís
| mudadissa

adjectiu Variable, inconstant, que muda amb facilitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudament1

■ mudament1

masculí Acció de mudar o de mudar-se l’efecte Vegeu també mudament 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudament2

■ mudament2

adverbi Sense dir res calladament Vegeu també mudament 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudança

■ mudança

femení mudament 1 Fer mudança el temps
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudancer
| mudancera

■ mudancer
| mudancera

adjectiu Que fa sovint mudança Un temps mudancer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mudar</title>

Etimologia: del ll. mutare ‘canviar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
    1. transitiu Canviar, transformar. A la primavera el camp muda l’aparença.
    2. intransitiu Sofrir un canvi, una transformació. El temps ha mudat. En veure’m, mudà de color.
    3. pronominal El diable es mudà en serp.
    1. transitiu Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie; reemplaçar. Mudar els botons d’un vestit.
    2. intransitiu Mudar de casa. Mudar d’ofici. Mudar de vestit.
    3. mudar la fileta indústria tèxtil Substituir els rodets amb què és guarnida la fileta d’un ordidor per uns altres rodets amb els quals hom vol confeccionar un nou ordit.
    1. transitiu Treure a algú el vestit o una de les peces de vestir que porta o posar-li un altre vestit o una altra peça de vestir. Muden els malalts cada dia i sempre van nets.
    2. pronominal Cada dia es muda la camisa.
    1. transitiu Vestir algú amb robes que no són les de tot portar. Mudar els nens abans d’anar a missa.
    2. pronominal Quan es muda, fa d’allò més goig. Els diumenges cal mudar-se.
    1. transitiu Canviar de lloc o de data; traslladar. Han mudat la fira als nous locals.
    2. pronominal Traslladar-se, anar a habitar en un altre lloc. Encara no s’han mudat a la casa nova.
  6. zoologia
    1. transitiu Fer la muda un animal. El verdum va mudar les plomes.
    2. usat absolutament El canari aviat mudarà.
  7. mudar la veu (o de veu) fisiologia Canviar la veu, els nens, en entrar a la pubertat.

■ mudar

verb transitiu Canviar, transformar A la primavera el camp muda l’aparença intransitiu Sofrir un canvi, una transformació El temps ha mudat En veure’m, mudà de color pronominal El diable es mudà en serp transitiu Canviar una cosa per una altra de la mateixa espècie reemplaçar Mudar els botons d’un vestit intransitiu Mudar de casa Mudar d’ofici Mudar de vestit mudar la fileta indústria tèxtil Substituir els rodets amb què és guarnida la fileta d’un ordidor per uns altres rodets amb els quals hom vol confeccionar un nou ordit transitiu Treure a algú el vestit o una de les peces de vestir que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudat
| mudada

■ mudat
| mudada

adjectiu Ben vestit, que porta una roba que no és la de feina o dels dies feiners On vas, tan mudat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mudèjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mudèjar</title>

Etimologia: del cast. mudéjar, i aquest, de l’àr. mudáǧǧan ‘aquell a qui han permès quedar-se’, participi passiu de la 2a forma de dáǧan ‘quedar-se’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mudèjars.
  2. masculí i femení història Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana.
  3. art mudèjar art Art, principalment arquitectònic, que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab.

■ mudèjar

adjectiu Relatiu o pertanyent als mudèjars masculí i femení història Musulmà que romangué a la península Ibèrica sota dominació cristiana art mudèjar art Art, principalment arquitectònic, que és resultat de la fusió d’elements de l’art cristià i de l’art àrab
Informació complementària
Traducció