Es mostren 88954 resultats

■ mufló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mufló</title>

Etimologia: de l’it. muflone, íd., aquest, del ll. td. mufro, -ōnis, i aquest, d’un preromà sard o cors 1a font: 1460, Roig
masculí zoologia Mamífer del subordre dels remugants de la família dels òvids (Ovis musimon), amb banyes desenvolupades en els mascles, de pèl curt i llis i color variable amb les estacions.

■ mufló

masculí zoologia Mamífer del subordre dels remugants de la família dels òvids Ovis musimon , amb banyes desenvolupades en els mascles, de pèl curt i llis i color variable amb les estacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muftí

■ muftí

masculí plural muftís islamisme Jurisconsult encarregat d’evacuar respostes jurídiques a petició d’un jutge o d’un particular
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugic

■ mugic

masculí Pagès rus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugilicultura

■ mugilicultura

femení zootècnia Cria de llísseres amb finalitats comercials o de repoblació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugílids

■ mugílids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels mugiliformes, de cos afusat i robust, cap pla, llavis carnosos i dents petites, amb espècies anomenades llísseres singular Peix de la família dels mugílids
Gran Diccionari de la llengua catalana

mugiliformes


<title type="display">mugiliformes</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, amb individus amb escates cicloides i opercle inerme. Inclou les famílies dels aterínids, els esfirènids i els mugílids.
  2. singular Peix de l’ordre dels mugiliformes.

mugiliformes

masculí ictiologia plural Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, amb individus amb escates cicloides i opercle inerme Inclou les famílies dels aterínids, els esfirènids i els mugílids singular Peix de l’ordre dels mugiliformes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugiment

■ mugiment

masculí Mugit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugir

■ mugir

verb intransitiu Bramar el bou Les vaques del prat mugien constantment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugit

■ mugit

masculí Crit del bou
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mugró


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mugró</title>

Compareu: mucró
Etimologia: d’origen incert, probablement ll. mucro, -ōnis ‘punta’; però les variants dial. mocoró, mugaró, mugoró, mugueró fan possible una base preromana, com la del sard mógoro ‘puig baix’, que es dona en mots bascos i mediterranis fins al Caucas 1a font: s. XVIII
masculí anatomia animal Papil·la situada al centre de l’arèola mamària, amb petits orificis on desemboquen els conductes galactòfors.

■ mugró

masculí anatomia animal Papilla situada al centre de l’arèola mamària, amb petits orificis on desemboquen els conductes galactòfors
Informació complementària
Traducció