Es mostren 88940 resultats

■ múltiple2
| múltipla


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">múltiple</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del ll. cl. multĭplex, -ĭcis ‘de molts plecs’, comp. de multus, -a, -um ‘molt’ i plicare ‘plegar’ 1a font: s. XX, Ruyra
  1. adjectiu Que conté exactament, un cert nombre de vegades, un altre nombre o quantitat.
  2. masculí aritmètica i àlgebra
    1. Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = a n, on a és també enter.
    2. mínim comú múltiple [abreviatura m. c. m.] El més petit dels nombres enters (o polinomis) que són múltiples comuns de dos o més nombres enters (o polinomis) donats.



    3. Vegeu també:
    múltiple1

■ múltiple2
| múltipla

adjectiu Que conté exactament, un cert nombre de vegades, un altre nombre o quantitat masculí aritmètica i àlgebra Donat un nombre enter n , nombre m tal, que m = a n , on a és també enter mínim comú múltiple abreviatura m c m El més petit dels nombres enters o polinomis que són múltiples comuns de dos o més nombres enters o polinomis donats Vegeu també múltiple 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

multiplet


<title type="display">multiplet</title>

    masculí
  1. matemàtiques En un conjunt, conjunt de n elements disposats ordenadament.
  2. mecànica quàntica Nivell degenerat format per subnivells molt pròxims.
  3. partícules elementals Conjunt de partícules, que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria.

multiplet

masculí matemàtiques En un conjunt, conjunt de n elements disposats ordenadament mecànica quàntica Nivell degenerat format per subnivells molt pròxims partícules elementals Conjunt de partícules, que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ múltiplex


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">múltiplex</title>

Etimologia: del ll. multĭplex, -ĭcis ‘de molts plecs’
adjectiu i masculí telecomunicacions Dit del sistema de telecomunicació que permet la transmissió simultània, per un mateix circuit o canal, d’un nombre elevat de missatges, sense perdre la identitat de cadascun d’ells.

■ múltiplex

adjectiu i masculí telecomunicacions Dit del sistema de telecomunicació que permet la transmissió simultània, per un mateix circuit o canal, d’un nombre elevat de missatges, sense perdre la identitat de cadascun d’ells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

multiplexació

multiplexació

femení telecomunicacions i informàtica Acció de multiplexar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplexar

■ multiplexar

verb transitiu telecomunicacions i informàtica Fer passar diversos senyals per un mateix canal de transmissió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplexatge

■ multiplexatge

masculí telecomunicacions i informàtica Tècnica que permet, en sistemes teleinformàtics, transmetre diversos senyals a través d’un canal únic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplexor

■ multiplexor

masculí telecomunicacions i informàtica Dispositiu que permet que diversos senyals comparteixin un mateix canal de transmissió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicable

■ multiplicable

adjectiu Que es pot multiplicar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">multiplicació</title>

Partició sil·làbica: mul_ti_pli_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. multiplicatio, -ōnis, íd. 1a font: c. 1390
    femení
    1. Acció de multiplicar o de multiplicar-se;
    2. l’efecte. El miracle de la multiplicació dels pans.
    1. aritmètica i àlgebra Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, a×b o a·b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a.
    2. àlgebra En general, nom donat a la segona operació d’un anell.
    3. matemàtiques Nom que, per analogia en la notació, hom dona a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials.
  3. biologia
    1. Reproducció.
    2. Reproducció asexual.
    3. multiplicació vegetativa botànica Reproducció asexual de les plantes, és a dir, la que no s’efectua mitjançant llavors o espores sexuals, sinó per esqueixos, brots, estolons, gemmes o espores asexuals.
  4. tecnologia Augment de la velocitat de rotació d’un eix de transmissió respecte a un altre.
  5. factor de multiplicació física atòmica En un reactor nuclear, relació entre el nombre de neutrons de fissió de dues generacions consecutives.
  6. multiplicació heràldica heràldica Resultat de la repetició regular de certes peces fonamentals o derivades omplint tot el camper de l’escut i amb els esmalts alternats.

■ multiplicació

femení Acció de multiplicar o de multiplicar-se l’efecte El miracle de la multiplicació dels pans aritmètica i àlgebra Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a el multiplicand i b el multiplicador , consisteix a trobar un nombre, a × b o ab , que és el resultat de sumar b vegades el nombre a àlgebra En general, nom donat a la segona operació d’un anell matemàtiques Nom que, per analogia en la notació, hom dona a certes operacions, tals com la composició d’aplicacions o la llei de composició externa dels espais vectorials biologia Reproducció Reproducció asexual multiplicació…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ multiplicador
| multiplicadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">multiplicador</title>

Etimologia: del ll. td. multiplicator, -ōris, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que multiplica.
  2. masculí aritmètica El nombre pel qual un altre és multiplicat.
  3. masculí armament i explosius Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega.
  4. masculí economia Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
  5. multiplicador de freqüència radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada.
  6. multiplicador d’electrons electrònica Part d’un tub electrònic en què el corrent electrònic inicial és amplificat, successivament, per un conjunt de dínodes alimentats a un potencial cada cop més elevat.
  7. multiplicador de tensió electrònica Circuit rectificador que produeix una tensió contínua de sortida superior al valor de la tensió alterna d’alimentació i aproximadament igual a un múltiple seu.
  8. multiplicador de velocitat tecnologia Sistema de transmissió de moviment en què l’eix de sortida té una velocitat de rotació superior a la de l’eix d’entrada.

■ multiplicador
| multiplicadora

adjectiu Que multiplica masculí aritmètica El nombre pel qual un altre és multiplicat masculí armament i explosius Dispositiu explosiu que hom inclou en l’enceb dels projectils i que serveix per a provocar l’explosió de la càrrega masculí economia Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona multiplicador de freqüència radiotècnia Dispositiu o circuit electrònic que produeix una ona de sortida en què la freqüència és un múltiple exacte de la d’entrada multiplicador d’electrons electrònica Part d’…
Traducció