Es mostren 88940 resultats

■ municipi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">municipi</title>

Etimologia: del ll. municipĭum, íd., comp. de munus ‘ofici; obsequi’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XVII, Boades
    masculí
  1. Ajuntament.
  2. dret administratiu i història Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.

■ municipi

masculí Ajuntament dret administratiu i història Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munífic
| munífica

■ munífic
| munífica

adjectiu Molt liberal, generós, especialment amb magnificència Fou un príncep verament munífic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muníficament

■ muníficament

adverbi Amb munificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificència

■ munificència

femení Qualitat de munificent o munífic Acte propi d’una persona munificent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificent

■ munificent

adjectiu Munífic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificentment

■ munificentment

adverbi Amb munificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munió</title>

Partició sil·làbica: mu_ni_ó
Etimologia: forma assimilada de bonior (bonió) ‘remor fonda i seguida d’un eixam d’insectes’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses. A l’aplec hi havia una munió de gent.

■ munió

femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses A l’aplec hi havia una munió de gent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muniquès
| muniquesa

■ muniquès
| muniquesa

adjectiu i masculí i femení De Múnic ciutat d’Alemanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munir</title>

Etimologia: del ll. munīre ‘construir, fortificar’, der. de moenia ‘muralles’ 1a font: s. XV, Curial
verb transitiu organització militar Proveir dels materials i dels mitjans de defensa o de subsistència un cos de tropes, una plaça, etc.

■ munir

verb transitiu organització militar Proveir dels materials i dels mitjans de defensa o de subsistència un cos de tropes, una plaça, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munt</title>

Etimologia: del ll. mons, montis ‘muntanya’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Muntanya.
    1. Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. Un munt de fems.
    2. a munts locució adverbial per extensió En gran nombre. N’hi ha a munts.
    3. un munt per extensió Un gran nombre. Hi havia un munt de gent esperant. Té un munt de propietats. Fa un munt d’anys.

■ munt

masculí Muntanya Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació Un munt de fems a munts locució adverbial per extensió En gran nombre N’hi ha a munts un munt per extensió Un gran nombre Hi havia un munt de gent esperant Té un munt de propietats Fa un munt d’anys
Informació complementària
Traducció