Es mostren 88939 resultats

■ munífic
| munífica

■ munífic
| munífica

adjectiu Molt liberal, generós, especialment amb magnificència Fou un príncep verament munífic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muníficament

■ muníficament

adverbi Amb munificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificència

■ munificència

femení Qualitat de munificent o munífic Acte propi d’una persona munificent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificent

■ munificent

adjectiu Munífic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificentment

■ munificentment

adverbi Amb munificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munió</title>

Partició sil·làbica: mu_ni_ó
Etimologia: forma assimilada de bonior (bonió) ‘remor fonda i seguida d’un eixam d’insectes’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses. A l’aplec hi havia una munió de gent.

■ munió

femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses A l’aplec hi havia una munió de gent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muniquès
| muniquesa

■ muniquès
| muniquesa

adjectiu i masculí i femení De Múnic ciutat d’Alemanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munir</title>

Etimologia: del ll. munīre ‘construir, fortificar’, der. de moenia ‘muralles’ 1a font: s. XV, Curial
verb transitiu organització militar Proveir dels materials i dels mitjans de defensa o de subsistència un cos de tropes, una plaça, etc.

■ munir

verb transitiu organització militar Proveir dels materials i dels mitjans de defensa o de subsistència un cos de tropes, una plaça, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munt


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munt</title>

Etimologia: del ll. mons, montis ‘muntanya’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Muntanya.
    1. Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació. Un munt de fems.
    2. a munts locució adverbial per extensió En gran nombre. N’hi ha a munts.
    3. un munt per extensió Un gran nombre. Hi havia un munt de gent esperant. Té un munt de propietats. Fa un munt d’anys.

■ munt

masculí Muntanya Conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació Un munt de fems a munts locució adverbial per extensió En gran nombre N’hi ha a munts un munt per extensió Un gran nombre Hi havia un munt de gent esperant Té un munt de propietats Fa un munt d’anys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munta

■ munta

femení Acció de muntar 3 2 Ocell que hom fa servir de reclam
Traducció