Es mostren 88954 resultats

■ municipalitat

■ municipalitat

femení Qualitat de municipal Circumscripció administrativa regida per un ajuntament Ajuntament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ municipalització

■ municipalització

femení dret administratiu Procés de socialització d’uns béns, uns serveis, etc, a través de l’organisme municipal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ municipalitzar

■ municipalitzar

verb transitiu Assignar un servei públic al municipi Volen municipalitzar l’atenció a la immigració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ municipi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">municipi</title>

Etimologia: del ll. municipĭum, íd., comp. de munus ‘ofici; obsequi’ i capĕre ‘agafar’ 1a font: s. XVII, Boades
    masculí
  1. Ajuntament.
  2. dret administratiu i història Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.

■ municipi

masculí Ajuntament dret administratiu i història Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munífic
| munífica

■ munífic
| munífica

adjectiu Molt liberal, generós, especialment amb magnificència Fou un príncep verament munífic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muníficament

■ muníficament

adverbi Amb munificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificència

■ munificència

femení Qualitat de munificent o munífic Acte propi d’una persona munificent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificent

■ munificent

adjectiu Munífic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munificentment

■ munificentment

adverbi Amb munificència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ munió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">munió</title>

Partició sil·làbica: mu_ni_ó
Etimologia: forma assimilada de bonior (bonió) ‘remor fonda i seguida d’un eixam d’insectes’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses. A l’aplec hi havia una munió de gent.

■ munió

femení Gran nombre de persones, d’animals o de coses A l’aplec hi havia una munió de gent
Informació complementària
Traducció