Es mostren 88954 resultats

mutar

mutar

verb intransitiu genètica Sofrir una mutació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutarotació

■ mutarotació

femení química orgànica Fenomen consistent en el canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutatis mutandis*

■ mutatis mutandis*

locució adverbial Locució que significa ‘canviades les coses que s’han de canviar’, que vol dir amb els canvis accessoris que calgui però sense alterar l’essencial La situació d’ara és, ‘mutatis mutandis’, la mateixa d’abans de la guerra
Gran Diccionari de la llengua catalana

mutazilita


<title type="display">mutazilita</title>

Etimologia: de l’àr. muʿtazila ‘grup de secessionistes’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escola mutazilita.
  2. masculí i femení Membre de l’escola mutazilita.
  3. escola mutazilita filosofia i religió Escola teològica de l’islam qualificada tradicionalment de racionalista.

mutazilita

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’escola mutazilita masculí i femení Membre de l’escola mutazilita escola mutazilita filosofia i religió Escola teològica de l’islam qualificada tradicionalment de racionalista
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mútic
| mútica

■ mútic
| mútica

adjectiu Mancat de les defenses naturals, com una mandíbula sense dents, un dit sense ungla, etc botànica Dit dels òrgans sense mucró o aresta terminal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutilació

■ mutilació

femení Acció de mutilar o de mutilar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutilar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutilar</title>

Etimologia: del ll. mutilare, íd. 1a font: 1650
    verb
    1. transitiu Tallar un membre o una part important del cos. El van mutilar a la guerra.
    2. pronominal Es va mutilar per no haver d’anar a fer el servei.
  2. transitiu per extensió Llevar una part important d’alguna cosa. Han mutilat la pel·lícula: no hi ha les escenes més fortes.

■ mutilar

verb transitiu Tallar un membre o una part important del cos El van mutilar a la guerra pronominal Es va mutilar per no haver d’anar a fer el servei transitiu per extensió Llevar una part important d’alguna cosa Han mutilat la pellícula no hi ha les escenes més fortes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutilat
| mutilada

■ mutilat
| mutilada

adjectiu i masculí i femení Mancat d’algun membre esguerrat Els mutilats de guerra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutis


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutis</title>

Etimologia: creació sobre mutus ‘mut’ a l’estil de frases llatinitzants com estar in albis, o bé de l’acotació it. mùtisi ‘que se’n vagi’, de mutarsi ‘moure’s’, relacionada després amb mut
  1. masculí teatre Acció de retirar-se un actor de l’escena. Fer mutis.
    1. fer mutis Callar.
    2. mutis! Exclamació per a imposar silenci, acompanyada d’un gest amb el dit índex davant els llavis.

■ mutis

masculí teatre Acció de retirar-se un actor de l’escena Fer mutis fer mutis Callar mutis Exclamació per a imposar silenci, acompanyada d’un gest amb el dit índex davant els llavis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mutisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mutisme</title>

Compareu: mudesa
Etimologia: de mut
    masculí
  1. Fet de restar callat, sense dir mot. Tothom va estranyar el seu mutisme.
    1. Silenci obstinat. Va restar tota la vetllada en el mutisme més absolut.
    2. psicologia Actitud adoptada per causes patològiques (malaltia mental), consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta.

■ mutisme

masculí Fet de restar callat, sense dir mot Tothom va estranyar el seu mutisme Silenci obstinat Va restar tota la vetllada en el mutisme més absolut psicologia Actitud adoptada per causes patològiques malaltia mental, consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta
Traducció