Es mostren 88954 resultats

■ nacionalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacionalitzar</title>

Partició sil·làbica: na_ci_o_na_lit_zar
Compareu: naturalitzar
Etimologia: de nacional 1a font: 1888, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Fer nacional.
    2. dret civil Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat.
  2. pronominal dret civil Adoptar la ciutadania d’un estat.
  3. transitiu economia i dret internacional Estatitzar.

■ nacionalitzar

verb transitiu Fer nacional dret civil Admetre com a ciutadà d’una nació o d’un estat pronominal dret civil Adoptar la ciutadania d’un estat transitiu economia i dret internacional Estatitzar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalment

■ nacionalment

adverbi Segons la manera d’ésser d’una nació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalsindicalisme

■ nacionalsindicalisme

masculí història i ciències polítiques Conjunt de teories propugnades per Falange Española i adaptades pel règim del general Franco, segons les quals implantà el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalsindicalista

■ nacionalsindicalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalsindicalisme masculí i femení Partidari del nacionalsindicalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalsocialisme

■ nacionalsocialisme

masculí història i ciències polítiques Conjunt de doctrines del partit dirigit per Adolf Hitler, que dominà Alemanya del 1933 al 1945
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacionalsocialista

■ nacionalsocialista

adjectiu Relatiu o pertanyent al nacionalsocialisme masculí i femení Seguidor del nacionalsocialisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacra</title>

Homòfon: nacre
Etimologia: probablement de l’àr. nāqûr ‘corn de caça, cargol marí’, o de naqra, variant de naqâra ‘tambor’, de la mateixa arrel 1a font: s. XIV, Muntaner
    femení
  1. música
    1. Conquilla de cargol marí que servia de corn.
    2. Timbal usat antigament.
  2. zoologia Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids (Pinna squamosa), amb un gran nombre d’escates que li sobresurten a la cara externa de la conquilla i que constitueix el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.

■ nacra

femení música Conquilla de cargol marí que servia de corn Timbal usat antigament zoologia Mollusc lamellibranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids Pinna squamosa , amb un gran nombre d’escates que li sobresurten a la cara externa de la conquilla i que constitueix el lamellibranqui més gros de la Mediterrània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacrat
| nacrada

■ nacrat
| nacrada

adjectiu Que té la iridescència del nacre Ornamentat amb nacre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nacre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nacre</title>

Homòfon: nacra
Etimologia: variant de nacra 1a font: 1361
masculí Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristal·litzada integra la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons, estoigs, escaquers i en marqueteria.

■ nacre

masculí Substància dura, blanca, esclatant amb reflexos iridescents, que un cop cristallitzada integra la capa interior de certes conquilles, usada en la fabricació de botons, estoigs, escaquers i en marqueteria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nacrita

nacrita

femení mineralogia Mineral molt semblant a la caolinita
Traducció