Es mostren 88939 resultats

■ nadiller

■ nadiller

masculí oficis manuals A la mola volant del molí fariner, allotjament de la nadilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nadir

■ nadir

masculí astronomia Punt de l’esfera celeste diametralment oposat al zenit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nadís

■ nadís

masculí plural nadissos zoologia Animal nat de poc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nadiu
| nadiua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nadiu</title>

Partició sil·làbica: na_diu
Compareu: natiu
Etimologia: del ll. nativus, -a, -um ‘que neix; natural; innat’ 1a font: 1120
  1. adjectiu i masculí i femení Fill, natural, d’una nació, d’una regió o d’un poble determinat. Nadiu d’Hongria. Nadiu de la Bretanya. Nadiu de Ripoll.
  2. adjectiu
    1. Dit del lloc de naixença. La meva ciutat nadiua.
    2. Relatiu o pertanyent a aquest lloc. La gent nadiua.

■ nadiu
| nadiua

adjectiu i masculí i femení Fill, natural, d’una nació, d’una regió o d’un poble determinat Nadiu d’Hongria Nadiu de la Bretanya Nadiu de Ripoll adjectiu Dit del lloc de naixença La meva ciutat nadiua Relatiu o pertanyent a aquest lloc La gent nadiua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nadó

■ nadó

masculí Persona o animal nat de poc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

NADP

NADP

sigla i masculí bioquímica nicotinamida-adenina-dinucleòtid-fosfat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nafil

■ nafil

masculí música Anafil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nafra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nafra</title>

Etimologia: de nafrar 1a font: s. XIII
    femení
  1. patologia Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d’un teixit orgànic, generalment la pell.
  2. per extensió Una soca plena de nafres. Rajola amb nafra no la vull al forn.
  3. figuradament Les nafres del seu dolor.

■ nafra

femení patologia Solució de continuïtat amb pèrdua de substància d’un teixit orgànic, generalment la pell per extensió Una soca plena de nafres Rajola amb nafra no la vull al forn figuradament Les nafres del seu dolor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naframent

■ naframent

masculí Acció de nafrar o de nafrar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nafrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nafrar</title>

Etimologia: probablement del ll. naufragare ‘patir naufragi’, que més tardanament prengué el sentit de ‘fer malbé, danyar, ferir’ i en cast. ant. donà nafregar ‘fer-se malbé; causar dany’ i en port. ant. nafragar ‘inutilitzar’ 1a font: s. XIII
verb transitiu patologia Fer o causar una nafra o nafres.

■ nafrar

verb transitiu patologia Fer o causar una nafra o nafres
Informació complementària
Traducció