Es mostren 88940 resultats

■ nafrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nafrar</title>

Etimologia: probablement del ll. naufragare ‘patir naufragi’, que més tardanament prengué el sentit de ‘fer malbé, danyar, ferir’ i en cast. ant. donà nafregar ‘fer-se malbé; causar dany’ i en port. ant. nafragar ‘inutilitzar’ 1a font: s. XIII
verb transitiu patologia Fer o causar una nafra o nafres.

■ nafrar

verb transitiu patologia Fer o causar una nafra o nafres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nafrat
| nafrada


<title type="display">nafrat</title>

Etimologia: de nafrar
adjectiu Que sofreix naframent. On vas, amb la cara nafrada? Tenim el jardí amb tots els arbres nafrats. Ell, amb el cor nafrat d’amor, cercava l’enamorada.

nafrat
| nafrada

adjectiu Que sofreix naframent On vas, amb la cara nafrada Tenim el jardí amb tots els arbres nafrats Ell, amb el cor nafrat d’amor, cercava l’enamorada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nafta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nafta</title>

Etimologia: del ll. naphtha, i aquest, del gr. náphtha ‘mena de betum’, d’origen persa 1a font: 1839, DLab.
femení petrologia Nom amb què són conegudes les mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs, obtingudes per destil·lació del petroli, del quitrà o de la fusta.

■ nafta

femení petrologia Nom amb què són conegudes les mescles en diverses proporcions d’hidrocarburs, obtingudes per destillació del petroli, del quitrà o de la fusta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naftacè

■ naftacè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat, present en el quitrà d’hulla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naftalè

■ naftalè

masculí química orgànica Hidrocarbur aromàtic format per dos anells benzènics ajuntats, de fórmula C 1 0 H 8
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naftalènic
| naftalènica

naftalènic
| naftalènica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent al naftalè Dit d’un compost de la sèrie del naftalè
Gran Diccionari de la llengua catalana

naftàlic
| naftàlica

naftàlic
| naftàlica

adjectiu obsolet química orgànica Naftalènic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naftalina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naftalina</title>

Etimologia: del fr. naphtaline, nom comercial del naftalè
    femení
  1. química orgànica
    1. obsolet Naftalè.
    2. En el llenguatge popular i comercial, naftalè impur utilitzat principalment per a combatre les arnes.
  2. olor de naftalina figuradament Expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen. El nom mateix d’aquella penya ja feia olor de naftalina.

■ naftalina

femení química orgànica obsolet Naftalè En el llenguatge popular i comercial, naftalè impur utilitzat principalment per a combatre les arnes olor de naftalina figuradament Expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc, massa tancades, que no evolucionen El nom mateix d’aquella penya ja feia olor de naftalina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naftè

■ naftè

masculí petrologia Qualsevol dels hidrocarburs saturats de cinc i de sis àtoms de carboni, cicloparafines i alquil, derivats que es troben en el petroli cru
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naftenat

■ naftenat

masculí química orgànica Qualsevol sal dels àcids naftènics