Es mostren 88939 resultats

■ napolità
| napolitana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">napolità</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Nàpols (ciutat i província d’Itàlia).
  2. escola napolitana
    1. art Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana.
    2. música Nom que hom dona al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori.

■ napolità
| napolitana

adjectiu i masculí i femení De Nàpols ciutat i província d’Itàlia escola napolitana art Escola artística sorgida a Nàpols quan fou sotmesa a la corona castellana música Nom que hom dona al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naquera

■ naquera

femení Recipient d’una sínia dins el qual és abocada l’aigua dels catúfols Pica d’obra, de fusta, etc, emprada, en els corrals, per a abeurar el bestiar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naquerà
| naquerana

naquerà
| naquerana

adjectiu i masculí i femení De Nàquera Camp de Túria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naquis
| nàquissa

■ naquis
| nàquissa

adjectiu antigament minve 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naranjilla*

naranjilla*

femení botànica i agricultura Lulo
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narbonès
| narbonesa

■ narbonès
| narbonesa

adjectiu i masculí i femení De Narbona ciutat d’Occitània
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narc-

■ narc-

Forma prefixada del mot grec nárkē , que significa ‘sopor’ Ex narcosi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narceïna

■ narceïna

femení C 23 H 27 NO 8 química orgànica Alcaloide del grup de la isoquinolina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narcís1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narcís</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. narcissus, i aquest, del gr. nárkissos, íd., der. de nárkē ‘sopor’, nom del mític Narcís, que, enamorat de la pròpia imatge, reflectida en l’aigua, s’hi ofegà i es convertí en flor 1a font: 1490, Tirant
masculí botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies (Narcissus sp), de fulles radicals, flors blanques o grogues i fruits capsulars, conreades en jardineria.


Vegeu també:
narcís2

■ narcís1

masculí botànica i jardineria Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amarillidàcies Narcissus sp , de fulles radicals, flors blanques o grogues i fruits capsulars, conreades en jardineria Vegeu també narcís 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narcís2
| narcisa

■ narcís2
| narcisa

adjectiu i masculí i femení narcisista 2 Vegeu també narcís 1
Traducció