Es mostren 88940 resultats

■ naringina

■ naringina

femení alimentació, indústries alimentàries Glucòsid que és present en les flors i en el fruit del taronger, de fórmula C 2 7 H 3 2 O 1 4
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nariu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nariu</title>

Partició sil·làbica: na_riu
Etimologia: del ll. vg. nārīces, nova pluralització del pl. naricae, pres per un sing. (= narice), encreuament del cl. nares, -rium, íd., amb nasīca ‘de nas afilat’ 1a font: s. XIII, Vides
masculí anatomia animal Forat del nas.

■ nariu

masculí anatomia animal Forat del nas
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naronger

■ naronger

masculí botànica i agricultura Varietat del taronger agre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naronja

■ naronja

femení botànica i agricultura Fruit del naronger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narrable

■ narrable

adjectiu Que pot ésser narrat o contat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narració</title>

Partició sil·làbica: nar_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. narratio, -ōnis, íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció de narrar;
    2. l’efecte. Començar una narració. Prosseguir la narració.
  2. literatura Creació literària en prosa d’una llargària superior a la del conte i inferior a la de la novel·la.

■ narració

femení Acció de narrar l’efecte Començar una narració Prosseguir la narració literatura Creació literària en prosa d’una llargària superior a la del conte i inferior a la de la novella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narrador
| narradora

■ narrador
| narradora

adjectiu i masculí i femení Que narra masculí i femení Autor de narracions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narrar</title>

Etimologia: del ll. narrare, íd. 1a font: 1444
    verb transitiu
  1. Contar algun fet esdevingut exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies. Narrar un conte, una història, els fets. Narreu-li què ha passat.
  2. Escriure en forma de narració. Va narrar molt bé aquella tragèdia.

■ narrar

verb transitiu Contar algun fet esdevingut exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies Narrar un conte, una història, els fets Narreu-li què ha passat Escriure en forma de narració Va narrar molt bé aquella tragèdia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narratari
| narratària

■ narratari
| narratària

masculí i femení literatura Destinatari a qui s’adreça el narrador d’un conte o d’una novella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narratiu
| narrativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narratiu</title>

Partició sil·làbica: nar_ra_tiu
Etimologia: del ll. narrativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Que narra.
  2. femení Narració.
  3. literatura
    1. adjectiu Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Poema narratiu. Gènere narratiu. Prosa narrativa.
    2. femení Complex de la producció escrita que comprèn la novel·la, la narració, el conte, etc.

■ narratiu
| narrativa

adjectiu Que narra femení Narració literatura adjectiu Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics Poema narratiu Gènere narratiu Prosa narrativa femení Complex de la producció escrita que comprèn la novella, la narració, el conte, etc
Informació complementària
Traducció