Es mostren 88954 resultats

■ narrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narrar</title>

Etimologia: del ll. narrare, íd. 1a font: 1444
    verb transitiu
  1. Contar algun fet esdevingut exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies. Narrar un conte, una història, els fets. Narreu-li què ha passat.
  2. Escriure en forma de narració. Va narrar molt bé aquella tragèdia.

■ narrar

verb transitiu Contar algun fet esdevingut exposant-ne ordenadament els particulars, les circumstàncies Narrar un conte, una història, els fets Narreu-li què ha passat Escriure en forma de narració Va narrar molt bé aquella tragèdia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narratari
| narratària

■ narratari
| narratària

masculí i femení literatura Destinatari a qui s’adreça el narrador d’un conte o d’una novella
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narratiu
| narrativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narratiu</title>

Partició sil·làbica: nar_ra_tiu
Etimologia: del ll. narrativus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Que narra.
  2. femení Narració.
  3. literatura
    1. adjectiu Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Poema narratiu. Gènere narratiu. Prosa narrativa.
    2. femení Complex de la producció escrita que comprèn la novel·la, la narració, el conte, etc.

■ narratiu
| narrativa

adjectiu Que narra femení Narració literatura adjectiu Dit de la producció literària en la qual l’autor es proposa d’exposar ordenadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics Poema narratiu Gènere narratiu Prosa narrativa femení Complex de la producció escrita que comprèn la novella, la narració, el conte, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narrativament

■ narrativament

adverbi A manera de narració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

narratologia

narratologia

femení lingüística Teoria i crítica de les formes narratives
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narratori
| narratòria

■ narratori
| narratòria

adjectiu Narratiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narriola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narriola</title>

Partició sil·làbica: nar_ri_o_la
Etimologia: deformació popular de oriola, íd., del ll. aureŏlus, -a, -um ‘d’or’, resultat segurament de la falsa aglutinació de una (o)riola, (u)narriola 1a font: 1860
    femení botànica
  1. Blanquiella.
  2. Obriülls.

■ narriola

femení botànica Blanquiella Obriülls
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nàrtex

■ nàrtex

masculí arquitectura Vestíbul, pòrtic situat davant la porta d’una església
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ narval


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">narval</title>

Homòfon: nerval
Etimologia: del danès narhval, íd. 1a font: 1888, DLab.
masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis de la família dels delfinaptèrids (Monodon monoceros), amb una dent a la mandíbula superior extraordinàriament desenvolupada, carnívor i que habita l’oceà Àrtic.

■ narval

masculí zoologia Mamífer de l’ordre dels cetacis de la família dels delfinaptèrids Monodon monoceros , amb una dent a la mandíbula superior extraordinàriament desenvolupada, carnívor i que habita l’oceà Àrtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nas


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nas</title>

Etimologia: del ll. nasum, íd. 1a font: orígens de la llengua, Llull
    [plural nassos] masculí
    1. anatomia animal Òrgan de l’olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dues bosses situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per uns orificis.
    2. Eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front, que té la forma d’una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats.
    3. [en frases hiperbòliques indica proximitat] Li ha tancat la porta pels nassos. El tenia davant el nas i no el veia. Es va topar nas a nas amb el seu enemic.
    4. arrufar el nas figuradament Manifestar desaprovació, disgust.
    5. fer veu de nas Parlant, deixar sortir pel nas una part de l’aire expirat.
    6. ficar el nas pertot arreu figuradament Tafanejar-ho tot.
    7. no veure-hi més enllà del nas figuradament Ésser curt de gambals.
    8. parlar amb el nas (o de nas) Fer veu de nas.
    9. pujar-li (a algú) la mosca al nas figuradament Enutjar-se fortament.
    10. riure per sota el nas Riure dissimuladament.
    11. tenir nassos figuradament Tenir barra.
    12. treure el nas (en un lloc) figuradament Anar-hi sense estar-hi gaire estona.
    13. treure el nas per un forat figuradament Deixar-se veure a penes.
  2. per extensió
    1. Olfacte. Tenir un bon nas. Tenir el nas fi.
    2. tenir nas figuradament Ésser perspicaç.
  3. Peça o part d’una peça sortint, comparable a un nas.
  4. construcció Peça metàl·lica amb la qual encaixa la balda.
  5. filatura Peça triangular de ferro que guarneix, en el batan obridor, tota la superfície del corró porcupina.
  6. indústria tèxtil
    1. En algunes maquinetes de lliços, peça de forma excèntrica emprada en la composició dels dibuixos.
    2. Peça petita de filferro, de forma de V amb unes anelles als extrems, per les quals va penjada als dos ganxos moguts per una mateixa agulla, i que duu penjats els encolers de les màquines jacquard de doble grifa.

■ nas

plural nassos masculí anatomia animal Òrgan de l’olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dues bosses situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per uns orificis Eminència situada a la part mitjana de la cara, entre la boca i el front, que té la forma d’una piràmide triangular de vèrtex superior i base inferior, amb dos forats en frases hiperbòliques indica proximitat Li ha tancat la porta pels nassos El tenia davant el nas i no el veia Es va topar nas a nas amb el seu enemic arrufar el nas figuradament Manifestar desaprovació, disgust fer veu de nas Parlant,…
Informació complementària
Traducció