Es mostren 88954 resultats

■ natura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">natura</title>

Etimologia: del ll. natura, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. filosofia Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent.
    2. món de la natura (o simplement natura) filosofia En la filosofia kantiana, regió de l’ésser caracteritzada per determinacions espaciotemporals i per categories, com la causalitat, i en la qual impera la necessitat.
    3. natura pura (o simplement natura) teologia Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu.
    1. Conjunt de la realitat tal com és, independentment de la intervenció i l’acció humanes.
    2. En oposició a la ciutat i a la civilització, els camps, els boscs i les muntanyes, la mar, els rius i els llacs, la vegetació i la fauna, etc.
    3. natura morta art Gènere pictòric que té com a tema exclusiu objectes inanimats de diversa índole: fruita, flors, instruments de música, gerros, llibres, etc.
    4. regne de la natura Natura.
    5. regnes de la natura Els tres àmbits o les tres maneres d’ésser de la realitat natural: el mineral, el vegetal i l’animal.
    1. Essència, atributs, propis d’un ésser. L’ase és pacient per natura.
    2. Manera d’ésser. La natura d’un clima.
    3. Conjunt de condicions físiques i morals de l’home. Ofegar els sentiments de la natura.
    4. filosofia Principi constitutiu d’una cosa, allò en què consisteix el fons d’un ésser.
    5. contra natura ètica Contra el que hom considera com a exigit per la natura humana.
    6. doctrina de les dues natures cristianisme Doctrina cristològica, oposada al monofisisme, segons la qual en l’única persona del Crist subsisteixen íntegres la natura divina, pròpia del Fill de Déu, i la natura humana.
    7. natura divina cristianisme En contraposició a persona divina, l’ésser u i únic del Déu trinitari.
    8. natura humana filosofia Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà.
    9. segons natura ètica D’acord amb les exigències d’una pretesa natura humana.
    1. Naixença, conjunt de condicions d’una persona determinades per la generació. Era valencià de natura. Els dons que Déu m’ha donat, així de natura com de fortuna.
    2. antigament Generació, llinatge, sèrie de descendents per generació.
    3. anatomia animal Òrgans genitals, especialment els de les femelles.

■ natura

femení filosofia Conjunt de la realitat existent, entès com a unitat i com a dotat de lleis pròpies i sovint contraposat al que és anomenat sobrenatural i transcendent món de la natura o simplement natura filosofia En la filosofia kantiana, regió de l’ésser caracteritzada per determinacions espaciotemporals i per categories, com la causalitat, i en la qual impera la necessitat natura pura o simplement natura teologia Conjunt de la realitat creada considerada fent abstracció del destí sobrenatural a què ha estat cridada per Déu Conjunt de la realitat tal com és, independentment de la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ natural


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">natural</title>

Etimologia: del ll. naturalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la natura. Fenòmens naturals. Història natural.
    2. adjectiu Produït per la natura, no degut a la mà de l’home. Flors naturals. Un port natural.
    3. adjectiu No degut a la cultura, a l’educació, a la voluntat, etc. Té una intel·ligència natural.
    4. adjectiu per extensió Dit d’una persona que es comporta sense afectació, sense artifici, o de les seves accions, les seves paraules, etc.
    5. al natural locució adjectiva i locució adverbial En l’estat natural, sense artifici, sense elaboració, etc. El retrat m’agrada, però encara m’agrades més al natural.
    6. al natural locució adjectiva i locució adverbial heràldica Dit de l’esmalt emprat per a indicar el color real o propi d’un moble qualsevol.
    7. del natural locució adjectiva i locució adverbial art Expressió aplicada a l’execució d’una obra d’art en la qual hom pren model de la realitat i no d’una altra representació. Dibuix del natural. Copiar del natural.
    8. teologia natural teologia Teodicea.
  2. adjectiu Que pertany a la natura pròpia d’un ésser, d’acord amb ella, amb les condicions, les circumstàncies, etc., del cas, no anormal. Els pares són els protectors naturals dels fills. És natural que ell s’hagi indignat.
    1. adjectiu De naixença, degut a la naixença, adquirit amb la naixença. Terra natural. Senyor natural. El català és la nostra llengua natural.
    2. adjectiu i masculí i femení nadiu 1. Els naturals de Madagascar. Les naturals d’Austràlia.
  4. masculí Natura pròpia d’una persona: índole, geni, temperament, complexió, etc. Té un bon natural. És el seu natural: s’enrabia, però de seguida li passa.
  5. adjectiu dret Dit de l’obligació fonamentada en el dret natural i que no és exigible legalment pel creditor.
  6. adjectiu música
    1. Dit del so que no és alterat per cap accident (bemoll, diesi).
    2. Dit dels instruments de vent que hom acciona únicament amb la boca, sense claus ni pistons.
    3. Dit de l’hexacord que comença en el do.
  7. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del nombre enter i positiu.
    2. Dit del logaritme de base e.
    3. Dit de l’equació intrínseca d’una corba.
    4. Dit de la propietat que pot ésser demostrada sense recórrer a artificis o a invencions enginyoses.

■ natural

adjectiu Relatiu o pertanyent a la natura Fenòmens naturals Història natural adjectiu Produït per la natura, no degut a la mà de l’home Flors naturals Un port natural adjectiu No degut a la cultura, a l’educació, a la voluntat, etc Té una intelligència natural adjectiu per extensió Dit d’una persona que es comporta sense afectació, sense artifici, o de les seves accions, les seves paraules, etc al natural locució adjectiva i locució adverbial En l’estat natural, sense artifici, sense elaboració, etc El retrat m’agrada, però encara m’agrades més al natural al natural locució adjectiva i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalesa

■ naturalesa

femení Natura dret civil El fet d’ésser d’un país o una nació determinats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naturalisme</title>

Etimologia: de natural 1a font: 1888, DLab.
    masculí
  1. filosofia Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d’exterior o de superior a la natura que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent.
  2. art En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament.
  3. literatura Escola literària en què l’escriptor utilitzava els mètodes de les ciències experimentals i acceptava la tesi que l’home és sotmès al determinisme universal: els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats.

■ naturalisme

masculí filosofia Actitud o doctrina filosòfica que no admet res d’exterior o de superior a la natura que, consegüentment, intenta de comprendre totes les coses segons les lleis naturals, sense recurs a cap principi transcendent art En el camp de les arts plàstiques, tendència del realisme més lliure temàticament i tècnicament literatura Escola literària en què l’escriptor utilitzava els mètodes de les ciències experimentals i acceptava la tesi que l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalista

■ naturalista

adjectiu i masculí i femení Que és versat en història natural adjectiu Relatiu o pertanyent al naturalisme masculí i femení Seguidor del naturalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalitat

■ naturalitat

femení Qualitat de natural especialment Espontaneïtat, manca d’afectació o d’artificialitat Recita amb molta naturalitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naturalització</title>

Partició sil·làbica: na_tu_ra_lit_za_ci_ó
Etimologia: de naturalitzar 1a font: 1888, DLab.
    femení
    1. Acció de naturalitzar o de naturalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. dret civil
    1. Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal.
    2. carta de naturalització Carta de concessió a un estranger de la nacionalitat del país que l’atorga.

■ naturalització

femení Acció de naturalitzar o de naturalitzar-se l’efecte dret civil Modalitat d’adquisició de nacionalitat, posterior al naixement, que es produeix mitjançant una declaració de voluntat de l’adquirent i una autorització de l’autoritat estatal carta de naturalització Carta de concessió a un estranger de la nacionalitat del país que l’atorga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naturalitzar</title>

Compareu: nacionalitzar
Etimologia: de natural 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. dret civil
    1. transitiu Concedir a un estranger els mateixos drets i els mateixos privilegis que als naturals del país.
    2. pronominal Adquirir, en un altre estat, els mateixos drets i els mateixos privilegis que els naturals.
    1. transitiu Introduir en un país, com si en fossin naturals, coses d’altres països.
    2. transitiu biologia i ecologia Aclimatar una espècie animal o vegetal.
    3. pronominal biologia i ecologia Difondre’s, una espècie vegetal o animal exòtica, per un territori, com si en fos natural.
  3. transitiu Fer natural, menys artificial. Naturalitzar un paratge urbà. Som partidaris de naturalitzar les relacions entre cultures.

■ naturalitzar

verb dret civil transitiu Concedir a un estranger els mateixos drets i els mateixos privilegis que als naturals del país pronominal Adquirir, en un altre estat, els mateixos drets i els mateixos privilegis que els naturals transitiu Introduir en un país, com si en fossin naturals, coses d’altres països transitiu biologia i ecologia Aclimatar una espècie animal o vegetal pronominal biologia i ecologia Difondre’s, una espècie vegetal o animal exòtica, per un territori, com si en fos natural transitiu Fer natural, menys artificial Naturalitzar un paratge urbà Som partidaris de naturalitzar les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naturalitzat
| naturalitzada


<title type="display">naturalitzat</title>

Etimologia: de naturalitzar
    adjectiu
  1. dret civil Que ha rebut la naturalització en un altre estat que el seu originari.
  2. botànica Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes.

naturalitzat
| naturalitzada

adjectiu dret civil Que ha rebut la naturalització en un altre estat que el seu originari botànica Dit de la planta de procedència estrangera que s’ha difós en una regió i que hi vegeta i s’hi multiplica com les plantes indígenes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturalment

■ naturalment

adverbi D’una manera natural com a conseqüència natural Sens dubte, evidentment Naturalment que hi pots anar
Traducció