Es mostren 88940 resultats

■ natzarè
| natzarena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">natzarè</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Natzaret (ciutat de Palestina).
  2. masculí i femení
    1. Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada.
    2. art Seguidor del natzarenisme.
  3. masculí
    1. usat absolutament Jesús de Natzaret.
    2. Imatge de Jesucrist amb la creu a coll i vestit amb túnica llarga.

■ natzarè
| natzarena

adjectiu i masculí i femení De Natzaret ciutat de Palestina masculí i femení Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada art Seguidor del natzarenisme masculí usat absolutament Jesús de Natzaret Imatge de Jesucrist amb la creu a coll i vestit amb túnica llarga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ natzarenisme

■ natzarenisme

masculí art Moviment estètic romàntic que aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: nau
Etimologia: del ll. navis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. marina, marítim
    1. Embarcació.
    2. Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
    3. per extensió Embarcació amb coberta i sense rems.
  2. figuradament
    1. La nau de l’Estat.
    2. portar (o dur) la nau a port Menar a bona fi un afer, una empresa, difícil.
  3. arquitectura En un edifici, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes. Una basílica de cinc naus.
  4. construcció, indústria i ramaderia Construcció ampla i allargada, d’una sola planta, amb el sostre alt i sense divisions interiors, emprada per a usos industrials, ramaders o d’emmagatzematge. Nau industrial. Nau ramadera.
  5. nau aèria aeronàutica Aeronau.
  6. nau espacial astronàutica Astronau.



    7. Vegeu també:
    nau2

■ nau1

femení marina, marítim Embarcació Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major per extensió Embarcació amb coberta i sense rems figuradament La nau de l’Estat portar o dur la nau a port Menar a bona fi un afer, una empresa, difícil arquitectura En un edifici, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes Una basílica de cinc naus construcció , indústria i ramaderia Construcció ampla i allargada, d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nau2

■ nau2

masculí adoberia noc 1 Vegeu també nau 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naucòrids


<title type="display">naucòrids</title>

Partició sil·làbica: nau_cò_rids
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb espècies aquàtiques de cos ovalat, antenes curtes i potes anteriors adaptades a la natació.
  2. singular Insecte de la família dels naucòrids.

naucòrids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb espècies aquàtiques de cos ovalat, antenes curtes i potes anteriors adaptades a la natació singular Insecte de la família dels naucòrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nàufrag
| nàufraga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nàufrag</title>

Partició sil·làbica: nàu_frag
Etimologia: del ll. naufrăgus, -a, -um, íd., comp. de navis ‘nau’ i frangĕre ‘trencar’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu i masculí i femení Que ha fet o ha sofert naufragi. Fou un dels nàufrags del «Titànic».

■ nàufrag
| nàufraga

adjectiu i masculí i femení Que ha fet o ha sofert naufragi Fou un dels nàufrags del «Titànic»
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naufragar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naufragar</title>

Partició sil·làbica: nau_fra_gar
Etimologia: del ll. naufragare, íd., der. de naufrăgus ‘nàufrag’ 1a font: 1315
    verb intransitiu
  1. marina, marítim
    1. Anar a fons, perdre’s, una embarcació. L’«Atlàntic» naufragà el 1852 a causa d’un abordatge.
    2. Sofrir naufragi les persones que anaven a l’embarcació naufragada. Naufragàrem a mitjanit.
  2. figuradament Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa.

■ naufragar

verb intransitiu marina, marítim Anar a fons, perdre’s, una embarcació L’«Atlàntic» naufragà el 1852 a causa d’un abordatge Sofrir naufragi les persones que anaven a l’embarcació naufragada Naufragàrem a mitjanit figuradament Fracassar, arruïnar-se, etc Naufragar en un negoci, en una empresa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naufragi

■ naufragi

masculí marina, marítim i dret marítim El fet de naufragar una embarcació figuradament Fracàs, ruïna La poca cosa que he pogut salvar del naufragi de la seva fortuna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naufraig

■ naufraig

masculí Naufragi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naügenc
| naügenca

naügenc
| naügenca

adjectiu i masculí i femení De Naüja Alta Cerdanya