Es mostren 88954 resultats

■ naturisme

■ naturisme

masculí medicina Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics les forces, els processos i els productes naturals aigua, sol, aire, herbes, aliments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturista

■ naturista

medicina adjectiu Relatiu o pertanyent al naturisme masculí i femení Partidari del naturisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naturòpata

■ naturòpata

masculí i femení medicina Especialista en naturisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ natzarè
| natzarena


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">natzarè</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Natzaret (ciutat de Palestina).
  2. masculí i femení
    1. Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada.
    2. art Seguidor del natzarenisme.
  3. masculí
    1. usat absolutament Jesús de Natzaret.
    2. Imatge de Jesucrist amb la creu a coll i vestit amb túnica llarga.

■ natzarè
| natzarena

adjectiu i masculí i femení De Natzaret ciutat de Palestina masculí i femení Penitent que va a les processons de Setmana Santa vestit amb túnica morada art Seguidor del natzarenisme masculí usat absolutament Jesús de Natzaret Imatge de Jesucrist amb la creu a coll i vestit amb túnica llarga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ natzarenisme

■ natzarenisme

masculí art Moviment estètic romàntic que aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: nau
Etimologia: del ll. navis, íd. 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. marina, marítim
    1. Embarcació.
    2. Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major.
    3. per extensió Embarcació amb coberta i sense rems.
  2. figuradament
    1. La nau de l’Estat.
    2. portar (o dur) la nau a port Menar a bona fi un afer, una empresa, difícil.
  3. arquitectura En un edifici, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes. Una basílica de cinc naus.
  4. construcció, indústria i ramaderia Construcció ampla i allargada, d’una sola planta, amb el sostre alt i sense divisions interiors, emprada per a usos industrials, ramaders o d’emmagatzematge. Nau industrial. Nau ramadera.
  5. nau aèria aeronàutica Aeronau.
  6. nau espacial astronàutica Astronau.



    7. Vegeu també:
    nau2

■ nau1

femení marina, marítim Embarcació Antic vaixell generalment de tres pals, de buc molt alt, amb castell de proa, amb aparell rodó a l’arbre de trinquet i al major i aparell llatí a l’arbre de mitjana, amb bauprès i, eventualment, amb cofa al pal major per extensió Embarcació amb coberta i sense rems figuradament La nau de l’Estat portar o dur la nau a port Menar a bona fi un afer, una empresa, difícil arquitectura En un edifici, espai comprès entre parets, arcades o fileres de pilars o columnes Una basílica de cinc naus construcció , indústria i ramaderia Construcció ampla i allargada, d’una…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nau2

■ nau2

masculí adoberia noc 1 Vegeu també nau 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

naucòrids


<title type="display">naucòrids</title>

Partició sil·làbica: nau_cò_rids
    masculí entomologia
  1. plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb espècies aquàtiques de cos ovalat, antenes curtes i potes anteriors adaptades a la natació.
  2. singular Insecte de la família dels naucòrids.

naucòrids

masculí entomologia plural Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, amb espècies aquàtiques de cos ovalat, antenes curtes i potes anteriors adaptades a la natació singular Insecte de la família dels naucòrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nàufrag
| nàufraga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nàufrag</title>

Partició sil·làbica: nàu_frag
Etimologia: del ll. naufrăgus, -a, -um, íd., comp. de navis ‘nau’ i frangĕre ‘trencar’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
adjectiu i masculí i femení Que ha fet o ha sofert naufragi. Fou un dels nàufrags del «Titànic».

■ nàufrag
| nàufraga

adjectiu i masculí i femení Que ha fet o ha sofert naufragi Fou un dels nàufrags del «Titànic»
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naufragar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naufragar</title>

Partició sil·làbica: nau_fra_gar
Etimologia: del ll. naufragare, íd., der. de naufrăgus ‘nàufrag’ 1a font: 1315
    verb intransitiu
  1. marina, marítim
    1. Anar a fons, perdre’s, una embarcació. L’«Atlàntic» naufragà el 1852 a causa d’un abordatge.
    2. Sofrir naufragi les persones que anaven a l’embarcació naufragada. Naufragàrem a mitjanit.
  2. figuradament Fracassar, arruïnar-se, etc. Naufragar en un negoci, en una empresa.

■ naufragar

verb intransitiu marina, marítim Anar a fons, perdre’s, una embarcació L’«Atlàntic» naufragà el 1852 a causa d’un abordatge Sofrir naufragi les persones que anaven a l’embarcació naufragada Naufragàrem a mitjanit figuradament Fracassar, arruïnar-se, etc Naufragar en un negoci, en una empresa
Informació complementària
Traducció