Es mostren 88954 resultats

■ navegador

■ navegador

masculí informàtica Programa informàtic que serveix per a navegar 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navegant

■ navegant

adjectiu i masculí i femení Que navega
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">navegar</title>

Etimologia: del ll. navigare, íd. 1a font: s. XIV, Consolat
    verb
  1. intransitiu nàutica
    1. Anar, viatjar, amb una embarcació, especialment per la mar. Ara naveguen per la Mediterrània.
    2. Anar una embarcació per l’aigua, especialment per la mar. Aquest vaixell navega molt bé.
    3. [usat generalment en frases negatives i interrogatives] figuradament Viure, parar. Fa molts anys que no tinc cap notícia de l’oncle, no sé per on deu navegar.
    4. figuradament Sentir-se perdut. L’han nomenat director i navega molt.
    5. navegar entre dues aigües figuradament Nedar entre dues aigües.
    6. no saber (algú) per on (o per quin mar) navega figuradament Anar perdut en un assumpte, un afer; perdre la carta de navegar.
  2. transitiu antigament nàutica
    1. Recórrer un paratge amb una embarcació.
    2. Tripular una embarcació.
  3. intransitiu informàtica Moure’s dins dels diferents serveis, utilitats o conjunts d’informació d’una xarxa, un sistema informàtic o una aplicació.

■ navegar

verb intransitiu nàutica Anar, viatjar, amb una embarcació, especialment per la mar Ara naveguen per la Mediterrània Anar una embarcació per l’aigua, especialment per la mar Aquest vaixell navega molt bé usat generalment en frases negatives i interrogatives figuradament Viure, parar Fa molts anys que no tinc cap notícia de l’oncle, no sé per on deu navegar figuradament Sentir-se perdut L’han nomenat director i navega molt navegar entre dues aigües figuradament Nedar entre dues aigües no saber algú per on o per quin mar navega figuradament Anar perdut en un assumpte, un afer perdre la carta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navei

■ navei

masculí pesca Embarcació rudimentària, de riu, que consistia en dues bigues lligades, assegut damunt les quals el pescador remava i tirava les xarxes
Gran Diccionari de la llengua catalana

navesenc
| navesenca

navesenc
| navesenca

adjectiu i masculí i femení De Navès Solsonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ naveta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">naveta</title>

Etimologia: de nau1
    femení
  1. marina, marítim Nau petita.
    1. Nom de diverses coses que tenen forma de nau.
    2. litúrgia Vas en forma de nau on hom guarda l’encens en les cerimònies del culte.
    3. prehistòria Un dels monuments característics de la prehistòria de Mallorca i de Menorca, la planta del qual recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal.
    4. química Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc., per a cremar-hi composts orgànics dins un tub de combustió.

■ naveta

femení marina, marítim Nau petita Nom de diverses coses que tenen forma de nau litúrgia Vas en forma de nau on hom guarda l’encens en les cerimònies del culte prehistòria Un dels monuments característics de la prehistòria de Mallorca i de Menorca, la planta del qual recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal química Gresol de petites dimensions, de material refractari, de platí, de níquel, etc, per a cremar-hi composts orgànics dins un tub de combustió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navícula

■ navícula

femení botànica Gènere de diatomees de la família de les bacillariofícies Navicula sp , comunes a les aigües dolces i salades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navicular

■ navicular

adjectiu De forma anàloga a la d’una nau masculí anatomia animal Escafoide
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navili


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">navili</title>

Etimologia: del ll. td. *navilium, sing. de *navilia, i aquest, d’un *navalia amb canvi de sufix; creacions possiblement paral·leles i variants del ll. navigium, pl. navigia ‘embarcació’ 1a font: 1274
    masculí
  1. marina, marítim
    1. antigament Conjunt de vaixells.
    2. Vaixell, especialment el de grans dimensions.
  2. antigament marina de guerra Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i portava 60 canons o més.

■ navili

masculí marina, marítim antigament Conjunt de vaixells Vaixell, especialment el de grans dimensions antigament marina de guerra Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i portava 60 canons o més
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ navilier
| naviliera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">navilier</title>

Partició sil·làbica: na_vi_li_er
Etimologia: de navili
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les naus o a la navegació. El sector navilier. Companyia naviliera.
  2. masculí i femení dret marítim
    1. Persona encarregada de representar un vaixell al port on aquest es troba.
    2. Propietari d’un vaixell o de més d’un; armador.
  3. femení dret marítim Companyia propietària d’un vaixell o de més d’un que l’explota en nom propi i per compte propi, o que no essent-ne propietària, en fa l’explotació comercial.

■ navilier
| naviliera

adjectiu Relatiu o pertanyent a les naus o a la navegació El sector navilier Companyia naviliera masculí i femení dret marítim Persona encarregada de representar un vaixell al port on aquest es troba Propietari d’un vaixell o de més d’un armador femení dret marítim Companyia propietària d’un vaixell o de més d’un que l’explota en nom propi i per compte propi, o que no essent-ne propietària, en fa l’explotació comercial
Traducció