Es mostren 88954 resultats

■ negociable

■ negociable

adjectiu Que es pot negociar economia Dit de l’efecte, el valor mobiliari o el títol, susceptible de compravenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negociació</title>

Partició sil·làbica: ne_go_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. negotiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1395
    femení
    1. Acció de negociar;
    2. l’efecte.
  2. negociació col·lectiva economia En una empresa, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i empresarial i que superen la forma de contacte individual.

■ negociació

femení Acció de negociar l’efecte negociació collectiva economia En una empresa, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i empresarial i que superen la forma de contacte individual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociador
| negociadora

■ negociador
| negociadora

adjectiu i masculí i femení Que negocia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociant

■ negociant

adjectiu i masculí i femení Que negocia comerciant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negociar</title>

Partició sil·làbica: ne_go_ci_ar
Etimologia: del ll. negotiari, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Portar negocis, ocupar-se en negocis.
  2. transitiu Tractar d’un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre’l favorablement, arribar a un acord. Al final de l’any negociem els sous per a l’any següent.
  3. transitiu economia Ajustar el traspàs, l’endossament, etc., d’un valor o d’un efecte. Negociar una lletra, un efecte.

■ negociar

verb intransitiu Portar negocis, ocupar-se en negocis transitiu Tractar d’un afer mútuament amb un altre o amb altres per procurar de resoldre’l favorablement, arribar a un acord Al final de l’any negociem els sous per a l’any següent transitiu economia Ajustar el traspàs, l’endossament, etc, d’un valor o d’un efecte Negociar una lletra, un efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negociat</title>

Partició sil·làbica: ne_go_ci_at
Etimologia: del ll. negotiatus, -a, -um, participi de negotiari ‘negociar’
    masculí
  1. Òrgan o dependència de nivell inferior de l’administració pública.
  2. Oficina on són despatxats els afers més simples i són instruïts els expedients.

■ negociat

masculí Òrgan o dependència de nivell inferior de l’administració pública Oficina on són despatxats els afers més simples i són instruïts els expedients
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociejar

■ negociejar

verb intransitiu Negociar Negocieja amb gents estranyes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociós
| negociosa

■ negociós
| negociosa

adjectiu antigament Diligent, curós, en els seus negocis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negrada

■ negrada

femení Conjunt de negres, especialment els que hom portava d’un cop en un vaixell negrer
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negral

■ negral

adjectiu Negrenc, dit especialment de la fruita de pell negra Avui, a la plaça, hi havia figues i raïms negrals
Traducció