Es mostren 88939 resultats

■ anom-

■ anom-

Forma prefixada del mot grec ánomos , que significa ‘sense llei’, ‘irregular’ Ex anomurs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anòmal
| anòmala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anòmal</title>

Etimologia: del ll. anomalus, -a, -um, i aquest, del gr. anṓmalos ‘irregular’, der. de omalós ‘igual’ 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que presenta una anomalia. Malaltia anòmala.
  2. lingüística Que no s’ajusta a un tipus considerat com a normal o regular dins un sistema.

■ anòmal
| anòmala

adjectiu Que presenta una anomalia Malaltia anòmala lingüística Que no s’ajusta a un tipus considerat com a normal o regular dins un sistema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anòmalament

■ anòmalament

adverbi D’una manera anòmala
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomalia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anomalia</title>

Partició sil·làbica: a_no_ma_li_a
Etimologia: del ll. anomalia, i aquest, del gr. anōmalía, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Irregularitat, manca de conformitat a una regla general.
  2. Cosa anòmala.
  3. astronomia Distància angular, prenent com a centre el del Sol, des del periheli d’un planeta fins al punt de l’òrbita en què es troba el planeta o en què es trobaria si el seu moviment angular fos uniforme.
  4. biologia Irregularitat, particularitat orgànica, que presenta un individu o un grup d’individus respecte als altres de la mateixa espècie.
  5. geofísica Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses en l’escorça terrestre.
  6. meteorologia Desviació d’una magnitud meteorològica del seu valor normal.
  7. anomalia cromosòmica genètica Aberració cromosòmica.

■ anomalia

femení Irregularitat, manca de conformitat a una regla general Cosa anòmala astronomia Distància angular, prenent com a centre el del Sol, des del periheli d’un planeta fins al punt de l’òrbita en què es troba el planeta o en què es trobaria si el seu moviment angular fos uniforme biologia Irregularitat, particularitat orgànica, que presenta un individu o un grup d’individus respecte als altres de la mateixa espècie geofísica Variació d’una magnitud geofísica deguda a la distribució irregular de les masses en l’escorça terrestre meteorologia Desviació d’una magnitud meteorològica del seu…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomalista

■ anomalista

masculí i femení lingüística Entre els grecs i els llatins, gramàtic que sostenia que una llengua és feta d’irregularitats i de coincidències fortuïtes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomalístic
| anomalística

■ anomalístic
| anomalística

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent a una anomalia Mes anomalístic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomaló


<title type="display">anomaló</title>

Etimologia: de l’angl. anomalon, íd.
masculí física atòmica Nucli atòmic de comportament anormal degut al fet de tenir unes dimensions superiors a les que li correspondrien si hom atengués el nombre de nucleons que el formen.

anomaló

masculí física atòmica Nucli atòmic de comportament anormal degut al fet de tenir unes dimensions superiors a les que li correspondrien si hom atengués el nombre de nucleons que el formen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomalúrids

■ anomalúrids

masculí zoologia plural Família de rosegadors integrada per individus de cos allargat, de cap semblant al de l’esquirol i de colors generalment rogencs singular Rosegador de la família dels anomalúrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomenada

■ anomenada

femení Fama, reputació Bona anomenada Mala anomenada d’anomenada locució adjectiva Famós, de fama
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anomenar</title>

Compareu: nomenar
Etimologia: de nom
    verb
  1. transitiu Donar nom (a algú o a alguna cosa). Anomenar un riu acabat de descobrir.
  2. pronominal Dir-se, tenir tal nom. Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors.
  3. transitiu Designar, esmentar (algú o alguna cosa), pel seu nom. Anomenar algú en una conversa.

■ anomenar

verb transitiu Donar nom a algú o a alguna cosa Anomenar un riu acabat de descobrir pronominal Dir-se, tenir tal nom Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors transitiu Designar, esmentar algú o alguna cosa, pel seu nom Anomenar algú en una conversa
Informació complementària
Traducció