Es mostren 88940 resultats

■ neteja


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neteja</title>

Compareu: netedat
Etimologia: de netejar 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Acció de netejar o de netejar-se. La neteja d’una casa. El dia tradicional de fer neteja és el dissabte.
  2. figuradament
    1. Faran una operació de neteja a la muntanya per exterminar els guerrillers.
    2. neteja ètnica antropologia i ciències militars Eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat, que pot anar des de la deportació fins al genocidi.
  3. neteja de port dret marítim Imposició de les ordenances reials de l’armada, de Carles III, per la qual era exigit a tots els vaixells, amb vista a la seguretat dels ports, de mantenir-ne netes les aigües.

■ neteja

femení Acció de netejar o de netejar-se La neteja d’una casa El dia tradicional de fer neteja és el dissabte figuradament Faran una operació de neteja a la muntanya per exterminar els guerrillers neteja ètnica antropologia i ciències militars Eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat, que pot anar des de la deportació fins al genocidi neteja de port dret marítim Imposició de les ordenances reials de l’armada, de Carles III, per la qual era exigit a tots els vaixells, amb vista a la seguretat dels ports, de mantenir-ne netes les aigües
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ netejada

■ netejada

femení Acció de netejar neteja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ netejador
| netejadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">netejador</title>

Etimologia: de netejar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu i masculí i femení Que neteja.
  2. masculí i femení Persona que s’ocupa de fer tasques de neteja i endreça en un edifici, unes instal·lacions o un mitjà de transport. Netejador de façanes, de vehicles.

■ netejador
| netejadora

adjectiu i masculí i femení Que neteja masculí i femení Persona que s’ocupa de fer tasques de neteja i endreça en un edifici, unes installacions o un mitjà de transport Netejador de façanes, de vehicles
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ netejament

■ netejament

masculí Netejada, neteja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ netejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">netejar</title>

Etimologia: de net1 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
    1. transitiu Fer neta alguna cosa traient-ne la brutícia o allò que hi és de més. Netejava el terra amb salfumant. Encara no has netejat els pèsols? Netejar un camp, un bosc.
    2. pronominal Netejar-se les ungles.
  2. transitiu figuradament Netejar de malfactors una contrada.
  3. transitiu figuradament i col·loquialment Endur-se, un lladre, tot el que hi ha de valor en un lloc. Van netejar diversos xalets en poques hores.

■ netejar

verb transitiu Fer neta alguna cosa traient-ne la brutícia o allò que hi és de més Netejava el terra amb salfumant Encara no has netejat els pèsols Netejar un camp, un bosc pronominal Netejar-se les ungles transitiu figuradament Netejar de malfactors una contrada transitiu figuradament i colloquialment Endur-se, un lladre, tot el que hi ha de valor en un lloc Van netejar diversos xalets en poques hores
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ netejavidres

■ netejavidres

masculí i femení Netejador de vidres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">neu</title>

Partició sil·làbica: neu
Etimologia: del ll. vg. *nĕve, ll. cl. nix, nĭvis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. meteorologia Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
    2. plural Neus perpètues. Ja han caigut les primeres neus.
    3. [usat com a terme de comparació per a ponderar la blancor d’alguna cosa] Tenia les mans blanques com la neu.
    4. créixer com una bola de neu figuradament Augmentar progressivament. La seva fama creix com una bola de neu.
    5. esports de neu esports Nom amb què són coneguts diversos esports practicats sobre neu o glaç.
    6. neu congesta geologia Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
    7. neu granulada meteorologia Hidrometeor sòlid, opac i petit, format per cristalls de gel, propi de l’alta muntanya.
    8. neu pols Neu recent, seca i lleugera, constituïda per cristalls esparsos.
    9. neu primavera Neu compacta, humida i poc lliscosa, formada per una capa molt granulada superposada damunt de neu vella, que de nit es cobreix d’una capa dura i de dia té una textura pastosa.
    10. neu trepitjada Neu compactada artificialment pel pes d’una persona o amb màquines.
    11. neu verge Neu que no ha estat trepitjada.
  2. per analogia radiotècnia i televisió Imatge que apareix a la pantalla d’un televisor o d’un radar, semblant a una tempesta de neu, que és causada per paràsits, un senyal insuficient o senyals de soroll produïts en el mateix receptor.

■ neu

femení meteorologia Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons plural Neus perpètues Ja han caigut les primeres neus usat com a terme de comparació per a ponderar la blancor d’alguna cosa Tenia les mans blanques com la neu créixer com una bola de neu figuradament Augmentar progressivament La seva fama creix com una bola de neu esports de neu esports Nom amb què són coneguts diversos esports practicats sobre neu o glaç neu congesta geologia Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neula

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">neula</title>

Partició sil·làbica: neu_la
Etimologia: del ll. nebŭla ‘boira; substància fina, transparent’, mot que ha conservat des del s. XI el sentit actual metafòric aplicat al ‘full prim de pasta de farina’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení
    1. Boira.
    2. fitopatologia Rovell de blat.
  2. femení folklore
    1. Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que es menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.
    2. Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que es menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal.
  3. adjectiu i masculí i femení figuradament Mancat de discreció, talent, importància, esperit. No arribarà mai enlloc: és tan neula!

■ neula

femení Boira fitopatologia Rovell de blat femení folklore Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que es menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que es menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal adjectiu i masculí i femení figuradament Mancat de discreció, talent, importància, esperit No arribarà mai enlloc és tan neula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neulada

■ neulada

femení Gran quantitat de neules Menjada de neules
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ neular-se

■ neular-se

verb pronominal fitopatologia Agafar neulia les plantes boirar-se, bromar-se Rovellar-se el blat
Informació complementària
Traducció