Es mostren 88953 resultats

■ anomenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anomenar</title>

Compareu: nomenar
Etimologia: de nom
    verb
  1. transitiu Donar nom (a algú o a alguna cosa). Anomenar un riu acabat de descobrir.
  2. pronominal Dir-se, tenir tal nom. Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors.
  3. transitiu Designar, esmentar (algú o alguna cosa), pel seu nom. Anomenar algú en una conversa.

■ anomenar

verb transitiu Donar nom a algú o a alguna cosa Anomenar un riu acabat de descobrir pronominal Dir-se, tenir tal nom Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors transitiu Designar, esmentar algú o alguna cosa, pel seu nom Anomenar algú en una conversa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anòmer


<title type="display">anòmer</title>

Etimologia: del gr. ánō ‘amunt’ i -mer
masculí química orgànica Cadascun dels dos semiacetals interns dels sucres, els quals tenen la mateixa configuració en tots els àtoms de carboni, excepte en el carboni aldehídic, responsable de l’anomeria i anomenat carboni anomèric.

anòmer

masculí química orgànica Cadascun dels dos semiacetals interns dels sucres, els quals tenen la mateixa configuració en tots els àtoms de carboni, excepte en el carboni aldehídic, responsable de l’anomeria i anomenat carboni anomèric
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomeria

anomeria

femení química orgànica Existència d’anòmers
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomèric
| anomèrica

anomèric
| anomèrica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a l’anomeria
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomeu
| anomea


<title type="display">anomeu</title>

Partició sil·làbica: a_no_meu
Etimologia: del ll. anomoeos, i aquest, del gr. anómoios ‘dissemblant’
masculí i femení cristianisme Dins l’arianisme, membre del sector més extremista, que defensava que entre el Pare i el Fill hi havia una dissimilitud completa.

anomeu
| anomea

masculí i femení cristianisme Dins l’arianisme, membre del sector més extremista, que defensava que entre el Pare i el Fill hi havia una dissimilitud completa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anomia</title>

Partició sil·làbica: a_no_mi_a
Etimologia: del gr. ánomos ‘irregular’, de nómos ‘llei’ amb el prefix privatiu a-1
    femení
  1. Absència de llei.
  2. sociologia Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.

■ anomia

femení Absència de llei sociologia Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anòmia1

anòmia1

femení zoologia Mollusc lamellibranqui marí de l’ordre dels filibranquis Anomia ephippium , de valves primes, irregulars, desiguals, de tons rosats i nacrades per dins Vegeu també anòmia 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anòmia2

■ anòmia2

femení patologia i lingüística Pèrdua de la capacitat d’anomenar objectes o de reconèixer-los per llurs noms Vegeu també anòmia 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomo-

■ anomo-

Forma prefixada del mot grec ánomos , que significa ‘sense llei’, ‘irregular’ Ex anomocefàlia
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomocels


<title type="display">anomocels</title>

Etimologia: de anomo- i -cel
    masculí zoologia
  1. plural Subordre d’amfibis anurs integrat per individus mancats de costelles i que comprèn la família dels pelobàtids.
  2. singular Amfibi del subordre dels anomocels.

anomocels

masculí zoologia plural Subordre d’amfibis anurs integrat per individus mancats de costelles i que comprèn la família dels pelobàtids singular Amfibi del subordre dels anomocels