Es mostren 88940 resultats

■ anorac

■ anorac

masculí indumentària Peça de vestir, a vegades impermeable, una mica més curta que una jaqueta i amb caputxa, que resguarda molt del vent i del fred
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorc
| anorca

■ anorc
| anorca

adjectiu Que no té testicles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorèctic
| anorèctica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anorèctic</title>

Partició sil·làbica: an_o_rèc_tic
Etimologia: de anorèxia
  1. patologia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’anorèxia.
    2. adjectiu i masculí i femení Afectat d’anorèxia.
  2. masculí farmàcia, indústria farmacèutica Fàrmac que redueix o suprimeix les ganes d’ingerir aliments.

■ anorèctic
| anorèctica

patologia adjectiu Relatiu o pertanyent a l’anorèxia adjectiu i masculí i femení Afectat d’anorèxia masculí farmàcia, indústria farmacèutica Fàrmac que redueix o suprimeix les ganes d’ingerir aliments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorèxia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anorèxia</title>

Partició sil·làbica: an_o_rè_xi_a
Etimologia: de an- i el gr. oréxis ‘desig, apetit’
    femení patologia
  1. Manca de ganes de menjar.
  2. psicologia
    1. Anorèxia mental.
    2. anorèxia mental (o nerviosa) Refús sistemàtic, d’origen neuròtic, dels aliments, observat generalment en dones joves, acompanyat habitualment de vòmits provocats i d’amenorrea.

■ anorèxia

femení patologia Manca de ganes de menjar psicologia Anorèxia mental anorèxia mental o nerviosa Refús sistemàtic, d’origen neuròtic, dels aliments, observat generalment en dones joves, acompanyat habitualment de vòmits provocats i d’amenorrea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorgànic
| anorgànica

■ anorgànic
| anorgànica

adjectiu Inorgànic, no orgànic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorgàsmia

■ anorgàsmia

femení fisiologia i psicologia Absència d’orgasme en l’acte sexual
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anormal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anormal</title>

Etimologia: del fr. anormal, alteració del fr. anomal ‘anòmal’ per influx del ll. norma i normalis 1a font: s. XIII, CTort.
  1. adjectiu No normal, contrari a una norma. Formació anormal d’un mot. Densitat anormal d’un vapor.
  2. adjectiu i masculí i femení psiquiatria Dit de l’individu afectat de qualsevol síndrome psicopatològica.
  3. masculí i femení psiquiatria Infant o adolescent inadaptat a les exigències familiars i socials a causa d’un endarreriment intel·lectual, d’una neurosi, d’un trastorn físic, d’una incoherència de caràcter o d’una manca d’equilibri mental que li fa insuportable la disciplina general.

■ anormal

adjectiu No normal, contrari a una norma Formació anormal d’un mot Densitat anormal d’un vapor adjectiu i masculí i femení psiquiatria Dit de l’individu afectat de qualsevol síndrome psicopatològica masculí i femení psiquiatria Infant o adolescent inadaptat a les exigències familiars i socials a causa d’un endarreriment intellectual, d’una neurosi, d’un trastorn físic, d’una incoherència de caràcter o d’una manca d’equilibri mental que li fa insuportable la disciplina general
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anormalitat

■ anormalitat

femení Qualitat d’anormal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorquisme

■ anorquisme

masculí patologia Absència congènita d’un testicle o de tots dos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anorreador
| anorreadora

■ anorreador
| anorreadora

adjectiu Que anorrea
Traducció