Es mostren 88939 resultats

nitrocel·lulòsic
| nitrocel·lulòsica

nitrocel·lulòsic
| nitrocel·lulòsica

adjectiu química Relatiu o pertanyent a la nitrocellulosa Que conté nitrocellulosa Dit especialment de les pintures a la nitrocellulosa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nitrocompost

■ nitrocompost

masculí química orgànica Nitroderivat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nitroderivat

■ nitroderivat

masculí química orgànica Cadascun dels composts orgànics que contenen en llur molècula un o més grups nitro —NO 2 , i en els quals l’àtom de nitrogen del grup nitro va directament unit a l’àtom de carboni
Gran Diccionari de la llengua catalana

nitrofenol


<title type="display">nitrofenol</title>

masculí química orgànica Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro.

nitrofenol

masculí química orgànica Cadascun dels composts resultants de la substitució en el fenol d’un o més àtoms d’hidrogen de l’anell benzènic per grups nitro
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nitròfil
| nitròfila

■ nitròfil
| nitròfila

adjectiu botànica i ecologia Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que necessiten sòls rics en nitrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nitrofurantoïna

nitrofurantoïna

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Derivat del nitrofurane emprat com a antisèptic urinari
Gran Diccionari de la llengua catalana

nitrofurazona

nitrofurazona

femení farmàcia, indústria farmacèutica Bacteriostàtic de fórmula C 6 H 6 N 4 O 4
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nitrogen


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nitrogen</title>

Etimologia: de nitro- i -gen
    masculí
  1. química inorgànica
    1. [símbol N] Element químic no-metàl·lic pertanyent al grup VA de la taula periòdica de pes atòmic 14,007.
    2. diòxid de nitrogen [N2O4] Líquid que hom obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric.
    3. nitrogen residual fisiologia Part del nitrogen no proteic, exceptuat el nitrogen ureic, que correspon a composts com l’amoníac, l’àcid úric, els aminoàcids i d’altres.
  2. cicle del nitrogen bioquímica Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
  3. equilibri de nitrogen alimentació, indústries alimentàries Referit al N d’origen proteic, condició pròpia dels adults en la qual la ingestió iguala l’excreció.

■ nitrogen

masculí química inorgànica símbol N Element químic no-metàllic pertanyent al grup VA de la taula periòdica de pes atòmic 14,007 diòxid de nitrogen N 2 O 4 Líquid que hom obté per combinació de l’oxigen amb òxid nítric nitrogen residual fisiologia Part del nitrogen no proteic, exceptuat el nitrogen ureic, que correspon a composts com l’amoníac, l’àcid úric, els aminoàcids i d’altres cicle del nitrogen bioquímica Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes equilibri de nitrogen alimentació, indústries…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nitrogenar

■ nitrogenar

verb transitiu química Combinar una substància amb nitrogen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nitrogenasa

nitrogenasa

femení bioquímica Enzim que catalitza la reducció del nitrogen molecular a amoni