Es mostren 88954 resultats

■ nobeli

■ nobeli

masculí símbol No química inorgànica Element radioactiu transurànid de nombre atòmic 102
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nobiliari
| nobiliària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nobiliari</title>

Partició sil·làbica: no_bi_li_a_ri
Etimologia: de noble
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la noblesa o als nobles. Títol nobiliari. Dret nobiliari.
  2. femení Ciència que estudia tot allò que fa referència a la noblesa.
  3. masculí història Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.

■ nobiliari
| nobiliària

adjectiu Relatiu o pertanyent a la noblesa o als nobles Títol nobiliari Dret nobiliari femení Ciència que estudia tot allò que fa referència a la noblesa masculí història Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nobiliarista

■ nobiliarista

masculí i femení Persona dedicada a l’estudi de la nobiliària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nobilitat

■ nobilitat

femení Noblesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">noble</title>

Etimologia: del ll. nobĭlis, íd., ll. arcaic gnobilis ‘conegut, il·lustre’, de la mateixa arrel gnoscĕre de conèixer 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu sociologia i història Dit de l’individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l’ha fet noble. Un noble arruïnat.
  2. masculí i femení
    1. Membre de la noblesa.
    2. història Tractament honorífic donat als nobles.
  3. adjectiu per extensió Elevat, entre els altres, en dignitat, mèrit, distinció; incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble. Un propòsit noble.
  4. adjectiu cinegètica Dit de l’ocell de presa que es pot dreçar per a la caça.
  5. masculí numismàtica Moneda d’or anglesa que estigué en circulació a Castella i Aragó al segle XV.

■ noble

adjectiu sociologia i història Dit de l’individu que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i que gaudeix de preeminències hereditàries Ésser noble de naixença El rei l’ha fet noble Un noble arruïnat masculí i femení Membre de la noblesa història Tractament honorífic donat als nobles adjectiu per extensió Elevat, entre els altres, en dignitat, mèrit, distinció incapaç de sentiments baixos, plebeus Un cor noble Un propòsit noble adjectiu cinegètica Dit de l’ocell de presa que es pot dreçar per a la caça masculí…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noblement

■ noblement

adverbi Amb noblesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noblesa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">noblesa</title>

Etimologia: de noble 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat de noble. La noblesa de les seves paraules.
    2. noblesa obliga Frase amb què hom treu importància a un obsequi que fa a algú de qui ha rebut favors, palesant que això no és res en comparació del que n’ha rebut.
  2. sociologia i història El conjunt dels nobles. Pertany a la noblesa catalana.

■ noblesa

femení Qualitat de noble La noblesa de les seves paraules noblesa obliga Frase amb què hom treu importància a un obsequi que fa a algú de qui ha rebut favors, palesant que això no és res en comparació del que n’ha rebut sociologia i història El conjunt dels nobles Pertany a la noblesa catalana
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noblia

■ noblia

femení antigament Noblesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">noc</title>

Etimologia: del ll. vg. naucus ‘taüt; obi’, der. regressiu de naucŭla i naucella, diminutius de navis ‘nau’ 1a font: s. XIX
    masculí
  1. adoberia Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia.
  2. indústria tèxtil Joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, en el molí draper, per tal de donar-los consistència.

■ noc

masculí adoberia Bassa o dipòsit on són remullades les pells en la secció de ribera d’una adoberia indústria tèxtil Joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, en el molí draper, per tal de donar-los consistència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nocar

■ nocar

verb transitiu indústria tèxtil Sotmetre els draps a l’acció del noc
Informació complementària
Traducció