Es mostren 88940 resultats

■ nombrosament

■ nombrosament

adverbi En gran nombre, d’una manera nombrosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nomenable

nomenable

adjectiu Susceptible d’ésser nomenat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nomenament

■ nomenament

masculí Acte de nomenar Demà es procedirà al nomenament de comptador Document que constata un nomenament L’han fet caixer, però encara no ha rebut el nomenament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nomenar

■ nomenar

verb transitiu antigament Anomenar Designar algú per a un càrrec, una funció L’han nomenat tresorer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nomenclàtor

■ nomenclàtor

masculí Llista o catàleg per ordre alfabètic de noms de localitats, de persones, de terminologia d’una ciència determinada, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nomenclatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nomenclatura</title>

Etimologia: del ll. nomenclatura, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Conjunt, sistema, de noms emprats en una branca de la ciència o de l’art.
  2. biologia
    1. Conjunt de regles, de principis i de normes que hom empra per tal de designar els diferents tàxons.
    2. nomenclatura binària (o linneana, o binomial) Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies.
  3. química Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta.

■ nomenclatura

femení Conjunt, sistema, de noms emprats en una branca de la ciència o de l’art biologia Conjunt de regles, de principis i de normes que hom empra per tal de designar els diferents tàxons nomenclatura binària o linneana , o binomial Mètode sistemàtic, establert per Linné, per tal de designar els gèneres i les espècies química Conjunt de regles mitjançant les quals hom pot assignar un nom unívoc a qualsevol substància simple o composta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nòmer

■ nòmer

verb intransitiu dialectal Dir-se, anomenar-se Aquest home nom Joan Què noms Jo nom Teresa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ només

■ només

adverbi Solament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nòmina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nòmina</title>

Etimologia: del ll. nomĭna, acus. pl. de nomen ‘nom’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. Llista de noms de persones o coses.
  2. especialment Relació del personal d’una empresa en què hom especifica la retribució que correspon a cadascú segons categories i conceptes.

■ nòmina

femení Llista de noms de persones o coses especialment Relació del personal d’una empresa en què hom especifica la retribució que correspon a cadascú segons categories i conceptes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominació

■ nominació

femení Nomenament cinematografia Acció de nominar l’efecte
Traducció