Es mostren 88939 resultats

■ nominalisme

■ nominalisme

masculí filosofia Doctrina filosòfica que s’oposa a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus i, per tant, als conceptes universals tota mena de valor representatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominalista

■ nominalista

adjectiu Relatiu o pertanyent al nominalisme masculí i femení Seguidor del nominalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominalització

■ nominalització

femení lingüística Acció de nominalitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominalitzador
| nominalitzadora

■ nominalitzador
| nominalitzadora

adjectiu lingüística Dit del morfema derivatiu que permet l’obtenció d’un substantiu
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominalitzar

■ nominalitzar

verb transitiu lingüística Derivar un nom a partir d’un altre nom, un adjectiu o un verb, com cadiratge , de cadira , o transformar una oració en nom o en sintagma nominal, com l’arribada de l’avió , de l’avió arriba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominalment

■ nominalment

adverbi D’una manera nominal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominar

■ nominar

verb transitiu nomenar 2 cinematografia Seleccionar entre la producció cinematogràfica anual les persones i les pellícules que concursaran per a obtenir un premi La seva pellícula ha estat nominada per a l’Oscar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nominatiu
| nominativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nominatiu</title>

Partició sil·làbica: no_mi_na_tiu
Compareu: l’acc. 1 amb nominal 2
Etimologia: del ll. nominativus, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu economia Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat (efectes al portador).
  2. masculí gramàtica En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.

■ nominatiu
| nominativa

adjectiu economia Dit del títol, l’efecte comercial o el valor mobiliari en què consta el nom de la persona o l’entitat a favor de la qual són estesos, en oposició a aquells en què el tenidor és indeterminat efectes al portador masculí gramàtica En les llengües flexives que tenen declinació com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees, cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nomineta


<title type="display">nomineta</title>

Etimologia: de nòmina
    femení dret
  1. Nota marginal de les sentències, en la qual hom fa constar els magistrats que han votat.
  2. Nota marginal a les actes de les reunions on hom fa constar els noms dels assistents.

nomineta

femení dret Nota marginal de les sentències, en la qual hom fa constar els magistrats que han votat Nota marginal a les actes de les reunions on hom fa constar els noms dels assistents
Gran Diccionari de la llengua catalana

nomisma

nomisma

masculí numismàtica A l’època bizantina, nom donat al solidus aureus de Constantí el Gran