Es mostren 88939 resultats

■ nonat
| nonada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nonat</title>

Etimologia: del ll. non natus ‘no nascut’
    1. adjectiu medicina Nat artificialment, és a dir, extret del claustre matern mitjançant l’operació cesària.
    2. masculí pelleteria Pell de vedell nonat.
    3. masculí ramaderia Vedell extret del ventre d’una vaca en matar-la.
  2. adjectiu
    1. Que encara no ha nascut, que és en el claustre matern.
    2. figuradament Generacions nonades.

■ nonat
| nonada

adjectiu medicina Nat artificialment, és a dir, extret del claustre matern mitjançant l’operació cesària masculí pelleteria Pell de vedell nonat masculí ramaderia Vedell extret del ventre d’una vaca en matar-la adjectiu Que encara no ha nascut, que és en el claustre matern figuradament Generacions nonades
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nonet

■ nonet

masculí música Composició musical per a nou instruments o més rarament per a nou veus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

noni


<title type="display">noni</title>

Etimologia: d’origen hawaià
masculí botànica i agricultura Fruit comestible del nonier, carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ésser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra, utilitzat sobretot per a fer-ne suc.

noni

masculí botànica i agricultura Fruit comestible del nonier, carnós, de tipus múltiple, de 10 a 18 cm, de forma ovoide, amb força llavors, que primer és verd i a mesura que madura passa a ésser groc o gairebé blanc i a adquirir una olor agra, utilitzat sobretot per a fer-ne suc
Gran Diccionari de la llengua catalana

nonier


<title type="display">nonier</title>

Partició sil·làbica: no_ni_er
masculí botànica i agricultura Arbre petit de la família de les rubiàcies (Morinda citrifolia), originari de l’Índia i d’Austràlia, de 2 a 6 metres d’alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe el·líptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits carnosos múltiples de color blanquinós, anomenats nonis.

nonier

masculí botànica i agricultura Arbre petit de la família de les rubiàcies Morinda citrifolia , originari de l’Índia i d’Austràlia, de 2 a 6 metres d’alçària, tronc recte, fulles perennes, simples, de limbe ellíptic, grans, de color verd fosc, brillants i amb la nervadura ben marcada, flors blanques de forma tubular, i fruits carnosos múltiples de color blanquinós, anomenats nonis
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nònius


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nònius</title>

Partició sil·làbica: nò_ni_us
Etimologia: del nom del matemàtic portuguès que l’inventà, Pedro Nunes (1492-1577), llatinitzat en Petrus Nonius
masculí metrologia Instrument fet de dos regles graduats l’un dels quals llisca al llarg de l’altre, emprat per a mesurar longituds amb precisió.

■ nònius

masculí metrologia Instrument fet de dos regles graduats l’un dels quals llisca al llarg de l’altre, emprat per a mesurar longituds amb precisió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nònuple1

■ nònuple1

adjectiu Format per nou Vegeu també nònuple 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nònuple2
| nònupla

■ nònuple2
| nònupla

adjectiu Que conté nou vegades una quantitat masculí Quantitat igual a nou vegades una altra El nònuple de quatre és trenta-sis Vegeu també nònuple 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nonuplicar

■ nonuplicar

verb transitiu Fer nònuple, multiplicar per nou pronominal Esdevenir nònuple
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ noo-

■ noo-

Forma prefixada del mot grec nóos , que significa ‘esperit, raó’ i que denota les facultats intellectuals Ex noologia, noometria, nooscòpic
Gran Diccionari de la llengua catalana

noologia


<title type="display">noologia</title>

Partició sil·làbica: no_o_lo_gi_a
Etimologia: de noo- i -logia
    femení filosofia
  1. Ciència dels primers principis, equivalent i alhora prèvia a la metafísica.
  2. Ciència de l’esperit, entès com a enteniment, que equival a la psicologia i la gnoseologia.

noologia

femení filosofia Ciència dels primers principis, equivalent i alhora prèvia a la metafísica Ciència de l’esperit, entès com a enteniment, que equival a la psicologia i la gnoseologia
Traducció